“Posar l’Eva Braun a escena em resultava controvertit”

Què podem esperar de ‘Mujeres por mujeres’?

És una obra que explica la història de quatre dones a través de tres monòlegs i un relat: Eva Brown, amant de Hitler; Martha Bernays, companya de Freud; Remedios del Valle, dona soldat, i Mercedes Strikler, la musa de Ramon Ríos.

Què tenen en comú?

Són dones que han quedat a l’ombra de grans processos històrics i que, tot i ser rellevants, actualment en trobem molt poc material documentat. A més, totes elles comparteixen grans històries d’amor. Hi ha empatia, però també distància. Hi ha controvèrsia, dolor i ironia.

Sobretot amb personatges com Eva Braun.

Posar-la a escena em resultava controvertit. Em genera molt rebuig per tot el que representa Hitler en tot el desastre i dolor històric que ha causat. Durant el procés sentia que l’odiava, perquè, com podia pensar així?, però lluny de reivindicar tot això, mostrem la seva vulnerabilitat i la seva fragilitat.

L’obra la fa més humana?

Crec que sí. Donem a conèixer i visibilitzem el seu món interior. Devia ser difícil estar a les sabates d’aquella dona.

Quina ha estat la dificultat més gran del projecte?

Treballar amb actrius que trepitjaven per primer cop l’escenari. Aquest ha estat un gran repte, però també és part de l’essència de l’obra. Com diu Boal, les crisis són moments d’oportunitat o moments en què tot pot caure. Són actrius que també són mares, arquitectes, treballadores, i això aporta molta potència a l’actuació.

L’obra s’emmarca en el Dia de la Dona.

Sí, una data per reivindicar les veus femenines silenciades. Tot i així, és una obra pensada per a tothom, no només dones, perquè l’objectiu és donar a conèixer aquestes històries i fer-les accessibles.

Es continua silenciant la veu de les dones?

Hi ha hagut moltes reivindicacions a nivell general, però la dona encara ha d’explotar tot el potencial en relació amb la paraula, i també en l’àmbit laboral. Hem de continuar caminant.

En el seu recorregut aposta pel teatre comunitari

Sempre he primat els projectes amb un sentit col·lectiu, deixant de banda les lògiques productives. Un exemple és el grup de teatre Les Yuyeres, en què recopilàvem històries de diferents territoris que després portàvem a la dramatúrgia.

Ha de tenir una funció social el teatre?

Sí, perquè té la capacitat de fer-nos sensibles en l’alteritat.