Carles Álvarez Marfany serà el nou ministre de Salut
El farmacèutic lauredià ha acceptat la proposta de Toni Martí i està arreglant els tràmits per poder accedir al càrrec en breu
46186.jpg
Álvarez Marfany, segons fonts properes al gabinet, està efectuant aquests dies els tràmits per poder accedir al càrrec en breu, tenint en compte que Rosa Ferrer deixa de ser ministra de Salut la setmana vinent i Martí vol fer coincidir l’adéu amb l’anunci del nom del substitut. El lauredià està treballant per solucionar els temes relacionats amb els negocis farmacèutics, tenint en compte que regenta una farmàcia relacionada en forma semicooperativa amb d’altres i ha de trobar la fórmula per ser rellevat en el negoci durant la nova etapa de ministre. Álvarez Marfany ha estat fins ara conseller major del comú de Sant Julià. Es va presentar els comicis passats dins de la llista conjunta entre Unió Laurediana (UL) i els demòcrates, liderada per Montserrat Gil i Manel Torrentallé. Fonts properes al lauredià van explicar que el futur ministre té una doble adscripció política. En l’àmbit nacional, forma part de Demòcrates per Andorra i fins i tot va presidir fa uns anys la secció laurediana de la formació taronja. Localment, està adscrit a Unió Laurediana, sent un home proper a Josep Pintat. Les últimes eleccions comunals UL va oferir al farmacèutic encapçalar la candidatura laurediana, compartint tiquet amb Josep Majoral, però va declinar la proposta adduint que la situació laboral no li permetia presentar-se.
Repte majúsculCarles Álvarez Marfany haurà d’enfrontar-se al que possiblement sigui el repte més important de la legislatura (més enllà del cas BPA) amb un dèficit sanitari desbocat que ha deixat les arques l’Estat molt tocades. El dèficit és insostenible, fins al punt que amb els vint milions extra d’ingressos que arribaran quan pugin en breu les cotitzacions un 2% (a pagar la meitat per empleats i empresaris) només s’aconseguirà deixar els números vermells en uns 55 milions. Aquesta quantitat impossibilita fer qualsevol obra de certa importància. La dificultat de ser capaç de reduir la despesa ha estat el principal motiu pel qual els candidats als quals s’ha ofert abans la plaça (Josep Delgado era el gran candidat en què pensava Toni Martí, però l’economista va rebutjar diverses vegades la proposta) han respost negativament. Martí, que no volia un període llarg sense ministre, fins i tot es va plantejar la possibilitat que fos Jordi Cinca qui es fes càrrec del ministeri de Salut. Aquesta era l’última opció, en cas que no s’aconseguís algú de fora. Martí està ara pendent de si pot anunciar el nom d’Álvarez Marfany aquesta setmana o si els tràmits que ha de fer l’empresari farmacèutic en l’àmbit professional fan endarrerir uns dies la comunicació oficial.
RECELS DINS D'IL PEL NOMENAMENT D'ALGÚ QUE CONSIDEREN DELS 'SEUS'
Unió Laurediana considera Carles Álvarez Marfany com un dels seus i de línia liberal. Així ho van explicar ahir fonts properes a la formació, que dubten si la proposta de Martí busca el millor candidat, enviar un míssil a la línia de flotació d’Unió Laurediana en un moment turbulent o tendir ponts amb Josep Pintat després dels últims enfrontaments. Les mateixes fonts van recordar que tant Carles com Miquel Álvarez Marfany són considerats afins a UL i a la ideologia liberal, incidint que Miquel va ser subsíndic i ministre amb els governs liberals de Marc Forné. Carles Álvarez Marfany va ser la peça d’unió entre els dos partits en la candidatura conjunta a les comunals del 2011 i en el moment que UL va trencar per passar a liderar el projecte de Liberals d’Andorra va optar per no posicionar-se. Aquesta equidistància es combina amb certa tensió dins del comú lauredià, perquè com a conseller major no es va estar de mostrar-se crític amb la gestió de Montserrat Gil i Manel Torrentallé com a cònsols de la parròquia. Les mateixes fonts d’Unió Laurediana van comentar que des del partit (quan ja es donava per fet que el farmacèutic havia acceptat l’oferta de Martí) s’està a l’expectativa de quina és la reacció política del nomenament i si alleugereix o incrementa les tensions que hi ha entre Martí i Pintat.