Pluja de caramels i flocs de neu a la cavalcada de reis

Estona abans de començar la cavalcada, a quarts de set de la tarda, regnava la quietud al centre històric, però un cop arribats a l’avinguda Meritxell, els paraigües s’anaven acumulant. També les cares de fred i els anoracs xops, ja que molts van prescindir del paraigua i van optar per abrigar-se bé i embolcallar els més petits amb anorac, gorro i guants. Malgrat les galtes vermelles pel fred, els més menuts a collibè lluïen cares d’emoció mentre els més grans xisclaven al pas de les carrosses; el crit de guerra per capgirar paraigües o bé parar les bosses. Al ritme inicial d’una batucada que encapçalava la comitiva, un total de 19 carrosses van desfilar ahir pels principals carrers i avigudes d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Carrosses de l’Aladin, de la Bella i la Bèstia, Bob Esponja o els Simpsons arrossegades per vehicles tot terreny anaven acompanyades de les seves respectives tripulacions de pirates, gossos dàlmata o mosqueters. Fins a 500 persones formaven el seguici, que culminava amb les carrosses que aixecaven més expectació; les de Melcior, Gaspar i Baltasar. Mig miler d’acompanyants que malgrat anar ben abrigats ahir van patir la nevada i la caiguda del termòmetre sota zero. També els tres Reis: Baltasar s’anava fregant les mans per temperar-se però els seus escortes escalfaven l’ambient d’una de les carrosses més animades de la corrua. “Avui s’ha posat a nevar però nosaltres ens mantenim igual. Tocarà passar fred i mullar-nos”, narrava una patge mentre una altra afegia: “Però ho farem de gust, els nens s’ho mereixen.” No eren els únics que van quedar xops; molts joves armats amb bosses de plàstic per arreplegar el major nombre de caramels possibles poc trobaven a faltar el paraigua. Els més grans, pares que no tenien mainada als braços, s’aixoplugaven a les portes dels comerços. A la part baixa de l’avinguda Meritxell, una parella de padrins feia temps amb uns paraigües que estesos de cap per avall anaven atrapant algun caramel, mentre a la part alta una dona gran es queixava de la manca de llepolies. “Aquest any no han donat ni un caramel, i cada any en queien aquí”, lamentava la Dolors des de l’avinguda Príncep Benlloch pocs minuts després de l’inici de la cavalcada. I és que les carrosses no van començar a llançar llaminadures fins acostar-se al comú. “I els caramels?”, se sentia. En donava fe un dels membres de la brigada que netejava els carrers rere el pas de la vintena de carrosses i que va tardar una estona a aspirar per apartar els caramels dels carrers. La neu que va caure durant mitja cavalcada –un cop creuat el pont de París va minvar– va fer que molts caramels quedessin escampats a terra entre els bassals. Malgrat que a qui no li importava mullar-se els recollia de terra, molts competien per buscar el millor lloc per atrapar llaminadures al vol. “Papa anem allà!”, clamava en Dídac, que després explicava que volia tenir “el millor lloc perquè no m’agrada agafar els caramels de terra que estan molls”. En Roger, un nen que acompanyava una carrossa, relatava com li agrada repartir llaminadures.?“Em fa molta il·lusió llançar caramels perquè els nens es posen molt contents”, expressava. De la seva banda la Júlia, de 8 anys, confiava el que havia demanat als Reis: material escolar nou i un clàssic, la nina Frozen.