‘Charlie Hebdo’, al Museu del Còmic

Una mostra que organitza l’ambaixada de França en col·laboració amb l’Arca (l’associació d’aficionats al còmic i la il·lustració del país) i la cinemateca de Tolosa. S’inaugurarà el dia 21 vinent i romandrà oberta durant pràcticament un mes, fins al 27 de febrer. La mostra recull una selecció de cartells de cine signats per alguns dels dibuixants de la revista: Charb, Cabu, Tignous i Wolinski, entre d’altres, com Siné, Tardi, Willem, Lefred-Thouron i Gébé. Un ventall d’imatges que volen ser també un homenatge i reivindicació de la llibertat d’expressió, marcades totes per l’habitual to d’humor corrossiu de la publicació. La mostra conté dibuixos de cartells per les adaptacions dels còmics de Wolinski i Reiser, però també d’obres com La grande bouffe, de Ferreri. La mostra al voltant de Charlie Hebdo serveix per obrir el cartell d’un any especial per als membres de l’Arca, en què celebraran el vintè aniversari del saló la Massana Còmic. Una programació que encara té la major part dels serrells per tancar però on comencen a despuntar alguns noms. Alguns ja de molt mediàtics i coneguts, on destaca el d’Enrique Corominas, que es va convertir en un dels reis del passat saló barceloní, com a dibuixant de la versió espanyola de les novel·les de la nissaga Juego de tronos per a l’editorial Gigamesh. El dibuixant compta al seu haver amb el premi nacional de còmic Zona 84, aconseguit l’any 1986. Els primers treballs professionals els va fer per a les revistes Zona 84 (1986), Creepy (1990) o CIMOC (1992). Des d’aleshores publica en revistes i col·leccions de diversos països europeus i els Estats Units i ha dissenyat cobertes per a editorials com Planeta, Timun Mas, RBA, Minotauro o SM. Un altre dels noms que estan ja confirmats per a aquesta edició d’aniversari del saló –se celebrarà del 8 al 10 d’abril– és Mateo Guer­rero, un historietista gadità fortament influenciat pel manga. Es va donar a conèixer amb les sèries Crónicas de Mesene (1995), creada amb el guionista Roke González, i Cazadores en la Red (2000), publicada en Mi País. A partir del 2001 treballa preferentment per al mercat nord-americà (Warlands) i per al francobelga (DragonSeed, Beast i Turo). Oriol Hernández –signa com a Oriol–, que va ser premi revelació al Saló internacional del còmic de Barcelona el 2013, també desfilarà per la Closeta massanenca, amb un dels seus últims treballs, La piel del oso (Norma), inicialment publicat a França. A més del dibuix de còmic, Hernández ha treballat en els àmbits de la il·lustració, la publicitat i l’animació. Durant dos anys va treballar a Filmax Animación, on va participar en les pel·lícules Donkey Xote i Nocturna. Més noms entre els autors novells: la jove d’Osca Mamen Moreu, que va començar la seva trajectòria al veterà fanzine TMEO, amb la sèrie Claudia Foreveryoung, i que més recentment va treure Resaca, la seva primera obra llarga. I pel que fa als veterans, el dibuixant basc Daniel Redondo, creador de personatges com Yann et Mirka en col·laboració amb Harriet als textos, un treball conjunt que es va repetir a La Marque de la Sorcière. El 1992 va iniciar la més coneguda de les seves sèries, la dedicada a Barba Roja.