“Els nens volen abraçar el Piolet, no fer-s’hi una ‘selfie’”

La competència dels espais infantils de cadenes veïnes fa difícil generar una audiència fidel?Sí, però juguem en una altra lliga. Crear el personatge humà de l’Andi va ser un gran encert per interactuar directament amb els nens. És cert, Disney Channel o Clan fan 24 hores de programació i no hi podem competir, però tenim l’altra versió, d’anar a veure els nens a les escoles, a la cavalcada de Reis o a la festa de la neu.

Amb més pressupost a la butxaca què farien més?Ens agradaria molt poder fer més temporades de Les coses de la Martina, sèrie molt casolana que s’adiu molt amb la nostra línia. No podem fer el que fa el Club Super3 ni Disney Channel, però per exemple en el cas de Disney Channel crec que els valors els ha deixat de banda o són molt diferents als nostres. Nosaltres volem ensenyar el respecte a la natura, a les persones i a la diversitat.

Els nens ara estan més desperts, amb tanta estimulació i informació. La manera de comunicar-s’hi s’ha hagut d’adaptar? Sí, és cert que són molt més madurs. Però quan veuen el Piolet i la Violeta... són nens i l’únic que pensen és abraçar-los i no fer-s’hi una selfie, per exemple.

Què els demana el seu públic?Quan fem espectacles anem al clàssic, perquè és el que funciona: que s’aixequin i ballin, riguin amb bromes del Piolet i l’Andi... potser sí que han canviat i tenen els estímuls electrònics, però volen jugar, saltar, cantar, menjar xocolata... molt ha de canviar perquè els nens deixin de ser nens.

El club també ha estat una via de promocionar el català que es parla aquí. Sí, els personatges són d’Andorra i han de parlar amb un accent andorrà, ho tenim molt en compte i seria ben estrany que tinguessin accent oriental. A?més, hi ha un personatge satèl·lit, el John, que fa unes càpsules sobre paraules que estan en desús.

La família creixerà? Al seu personatge no li sortirà una xicota, un amic o germans?No sembla que el pressupost hagi de créixer i, per tant... no crec que tampoc ho faci la família! Però sí que hi ha els personatges satèl·lit que fan càpsules d’esport, de llengua o astronomia.

L’Andi es va fent gran. Quin futur tindrà?Quan vaig fer el càsting complia 23 anys i ara en tinc 27. Seguiré a la productora i ja ho veurem. Potser en un parell o tres d’anys sí que hi hagi d’haver un canvi de personatge o una evolució, perquè l’Andi va creixent..!

I vostè, com va acabar convertit en l’amic dels nens?Fa tres anys es va decidir crear un personatge humà que fes de pont entre el món animat i el món real, van fer un càsting i vaig entrar-hi. Prèviament havia fet teatre i el curtmetratge Els tres soldats.