I ara els banders

D’aquesta manera donava compliment a una reivindicació històrica del cos i el posava al mateix nivell que policies, bombers i penitenciaris, que fa anys que estan sota l’advocació de Maria Auxiliadora, sant Joan de Déu i la Mare de Déu del Remei, respectivament. “Fa poc més d’un any i través del ministeri de Medi Ambient es va fer la sol·licitud formal”, explica Miquel Rossell, director del cos, molt content perquè els 19 banders que en formen part podran celebrar cada 4 d’octubre la festa patronal. “Sant Francesc d’Assís està molt relacionat amb la natura i els animals, i tenir-lo com a patró ens dóna una identitat que fins ara no teníem”, hi afegeix Rossell. L’arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries, també és en part responsable de la concessió del patronatge per part del bisbat, tot i que admet que “ha estat més una iniciativa de la ministra Sílvia Calvó que no pas nostra”. En tractar-se d’un col·lectiu local, explica, només ha calgut el vistiplau de l’arquebisbe, ja que “d’haver estat una petició d’una institució mundial s’hauria necessitat el permís d’una autoritat superior”. I què implica un patronatge? Sàr­ries recorda que té una doble finalitat. La primera és que l’entitat que ho demana compti amb una persona que pels seus valors els representi. “Un testimoni de vida, un exemple de conducta i una persona que estimuli aquest col·lectiu. I en aquest sant Francesc, que sempre va estar al costat de la natura, dels animals i de les persones”, explica. La segona finalitat és que el cos tingui protector i jornada festiva. “Ells treballen a la muntanya, a la naturalesa, i sant Francesc és el patró de l’ecologia”, hi afegeix.