El col·leccionista compulsiu

Un revòlver, una arma llarga, manilles, sis granades, escuts del cos de policia, una targeta de crèdit, càmeres fotogràfiques o 180 grams d’haixix van ser part del material que es va trobar al domicili particular d’un agent del cos de policia. Segons l’informe que van elaborar els seus companys del cos després del registre, la majoria dels objectes havien estat sostrets de la comissaria o d’objectes perduts. El cas va arribar ahir al Tribunal de Corts. El policia, ja jubilat, feia més de 20 anys que era al cos quan es va produir la detenció, el març del 2011. Durant la seva intervenció i responent a les preguntes de la fiscalia, va reconèixer haver tingut tendència a endur-se objectes de la feina “per impuls”. El revòlver, segons ell mateix va afirmar, havia estat decomissat i l’havia de dur a la Comella “per destruir-lo però me’l vaig quedar”. El mateix va fer amb la targeta de crèdit “que m’havien donat a la Batllia per dur a la policia”, o fins i tot amb la porció d’haixix, que també havia estat prova en un altre cas. “M’agrada col·leccionar”, va justificar quan la fiscal li va preguntar per què guardava la droga, en una caixa, a l’habitació dels fills. Els mateixos policies que van participar en l’escorcoll al domicili de l’agent encausat reconeixien “l’excepcionalitat de tot el que havien trobat”. A banda dels objectes més delicats, van trobar desenes de perfums sense encetar –no va quedar provat el seu origen il·lícit–, gorres i jerseis. Segons van explicar els agents, la investigació es va iniciar quan, per error, una empleada del comú d’Escaldes els va endur una càmera de fotografies que pensava que algú havia perdut. El seu propietari, company al comú, la va anar a buscar i la sorpresa va ser quan, des de la policia, van comprovar que l’aparell havia desaparegut del full de registre. Davant de l’incident, es van observar les imatges de les càmeres de seguretat, en les quals van poder veure l’acusat “amb un comportament que era estrany intentant amagar-se’n”. Va ser llavors que es va practicar l’escorcoll al domicili. La primera metgessa que el va visitar, després de la detenció, va diagnosticar un trastorn obsessiu amb lleu paranoia, motiu pel qual el va derivar a l’hospital Meritxell, a salut mental. El perit psiquiàtric, que el va visitar en tres ocasions aquell mateix any, va descartar la síndrome de Diògenes pel tipus d’objecte recollit i en no mostrar “alteracions cognitives”. Tampoc va dir que es tractés de cleptomania “perquè no gaudeix del que agafa i té por a perdre-ho”. Es va decantar per un “trastorn per acumulació, en el qual no és capaç de controlar els seus impulsos tot i saber que no està bé”, que, segons hi va afegir, “no té tractament farmacològic i la teràpia conductual té poc èxit”. La fiscal l’acusa d’un delicte major de furt amb abús de confiança i apropiació indeguda, d’haver-se aprofitat del seu càrrec i per tinença il·legal de l’arma. També d’un de menor per la porció d’haixix. Va demanar per a ell quatre anys de presó condicional, per la qual cosa no hauria d’ingressar a la presó, i la retirada del permís d’arma. La defensa, que considera que a causa de la malaltia no hi ha “responsabilitat penal”, va demanar l’absolució del policia jubilat.