Estrasburg condemna l’Estat per vulnerar els drets de Gouarré

La sentència feta pública ahir considera que hi ha hagut vulneració dels articles 7 i 13 de la convenció dels drets humans perquè no es va aplicar la llei penal més favorable per al reu i per manca d’un recurs que pogués ser efectiu. La resolució estableix que l’Estat haurà d’indemnitzar el facultatiu amb 12.000 euros en concepte de dany moral i amb 14.250 més en concepte de les despeses que li hagi pogut ocasionar l’acció judicial. La sentència, però, denega la indemnització milionària que reclamava Gouarré (sol·licitava 1,05 milions) pel perjudici material per la inhabilitació. Conclou que no hi ha convenciment que el metge hagués pogut mantenir el mateix nombre de pacients malgrat que el període d’inhabilitació hagués estat escurçat. Gérard Gouarré va ser condemnat a principi de l’any 2000, i sobre la base de les disposicions del Codi Penal del 1990, a cinc anys de presó (dels quals un any ferm) i a la inhabilitació professional per a tota la vida. Amb l’aprovació de la modificació de la legislació penal, el 2005, el ginecòleg va interposar un recurs de revisió del cas, figura prevista al text. L’objectiu era beneficiar-se de les disposicions més favorables del nou Codi Penal, que, per exemple, establia que la pena accessòria (en aquest cas la inhabilitació) no podia ser més elevada que la principal (la presó). La justícia andorrana va rebutjar les pretensions del metge de veure reduïda la prohibició d’exercir, i Gouarré va dur el cas a la instància europea. I Estrasburg resol ara que efectivament hi ha hagut vulneració en negar al condemnat beneficiar-se d’una modificació legal més favorable per als seus interessos com diu la pròpia convenció i el mateix Codi Penal del Principat. Tanmateix, amb relació a l’article 13 de la convenció, Gouarré denunciava que el recurs de revisió únicament es permetia per a les penes relacionades amb la privació de la llibertat. El tribunal també ha resolt que atès que, de la banda de l’Estat andorrà, no s’ha aportat cap prova que existeixi un procediment específic de revisió en aquest sentit, també s’havia de considerar la vulneració del citat article 13, que estableix el dret de les persones a poder beneficiar-se d’un recurs “efectiu” davant les instàncies judicials. La sentència recull els vots contraris de dos dels jutges participants en la deliberació. Posen de manifest que “no sembla sensat” que se suspengui la inhabilitació per a tota la vida d’un facultatiu “sense tenir en compte els interessos dels pacients”.