Jordi Torres considera “just” l’augment dels salaris dels cònsols
El cònsol major defensa que s’han “equiparat” a la resta de comuns i que han recuperat la paga extra, ja que era l’única corporació que l’havia suspès
46431.jpg
La proposta tan sols va rebre el suport del grup majoritari de DA+UP, mentre que des de l’oposició es va denunciar “discriminació” i es van mostrar “indignats”, ja que són els únics damnificats pels canvis. El cònsol major, Jordi Torres, va justificar-se indicant que la situació econòmica del comú “s’ha redreçat” i que es tracta d’una “mesura justa i equitativa” que els equipara amb la resta de parròquies. Així doncs, va explicar que s’ha volgut fer una nova graella salarial per “assimilar-nos als altres comuns”, i va deixar clar que “no vèiem normal que els consellers d’Encamp, per fer la mateixa tasca, fossin els més ben pagats i cobressin un 40% més que els de les altres parròquies. Calia un reequilibri”. Amb tot, va admetre que la situació la van provocar ells mateixos quan en el mandat passat es va fixar un únic sou de conseller de 1.700 euros bruts al mes. Va insistir que el criteri “és coherent” i va deixar clar que “hem recuperat la tretzena paga, que era l’única corporació que no la cobrava, i ens hem abaixat el salari mensual”. A més, va voler destacar que ara fa quatre anys es va decidir abaixar els sous per la situació financera “i els que vam assumir més sacrificis vam ser els cònsols, amb una rebaixa del 20% i la pèrdua de la tretzena paga”. A més, va remarcar en diverses ocasions que l’important és que la partida global no augmenta, sinó que es rebaixa en 700 euros.
RebuigLes explicacions, però, no van convèncer els membres de la minoria. “La parròquia no entén que perquè s’hagi redreçat la situació econòmica els cònsols poden cobrar més que abans”, va manifestar el conseller del Partit Socialdemòcrata Joan Sans, que va acusar la majoria de voler “emmascarar” la situació. I el seu company de grup Pere Marsenyach va qualificar-ho de “falta d’ètica de cara al poble”. En la roda de premsa posterior al ple, Sans va voler aclarir que “en cap cas ens oposem que s’abaixi el salari, el que no és justificable és que la mesura no serveixi per rebaixar el capítol de despesa en sous de càrrecs polítics, sinó que serveix exclusivament per apujar els salaris dels cònsols”. Considera, a més, que una vegada feta la nova graella, els diners estalviats haurien pogut servir, per exemple, per millorar la situació dels treballadors eventuals. De la seva banda, el conseller de Liberals d’Andorra Jordi Troguet també es va mostrar crític. “La mesura ens ha indignat”, va assegurar, afegint que “diuen que la situació econòmica va molt bé, però tots cobren més excepte els de l’oposició”. De fet, la seva companya de formació Maribel Lafoz va assegurar que estudiaran amb atenció la decisió i en cas que detectin que hi ha indicis d’il·legalitat “emprendríem les accions legals pertinents”.
MenystenimentEls consellers de la minoria no van estar-se de denunciar el que consideren un menysteniment per part de la majoria i van deixar clar que la voluntat de treballar conjuntament i la mà estesa expressada durant la constitució dels nous comuns, el 28 de desembre passat, quedava trencada. “Aquesta acció marca una dinàmica bastant negativa”, va apuntar Marsenyach. Més clar va ser Troguet. “Ens estan discriminant radicalment”, va afirmar durant la seva intervenció en el ple. I en la roda de premsa posterior va insistir-hi. “Que no esperin la col·laboració de l’oposició perquè ens estan apartant”, va assegurar. D’altra banda, Joan Sans va denunciar al final de la sessió que se li havia buidat el despatx de què disposa al comú, extraient la documentació que tenia guardada en un armari i enduent-se l’ordinador sense haver-lo avisat abans. “Em genera certa desconfiança”, va exposar. Una situació per la qual el cònsol major va demanar disculpes, admetent que s’havia comès un error actuant d’aquesta manera. També el conseller liberal es va referir als fets, explicant que ho consideren una “discriminació”, i que si d’entrada s’actua d’aquesta manera “ens podem esperar el pitjor” de cara a la resta del mandat.