‘Punxat’ des d’Andorra

Tot i residir a Reus, va tenir el telèfon espanyol punxat des d’Andorra durant més d’un mes, sense que la batlle instructora cursés la corresponent comissió rogatòria a les autoritats del país veí, com és preceptiu. Aquest és el cas d’un ciutadà serbi, actualment a la presó de la Comella, que presumptament està implicat en el robatori que es va cometre a la joieria Art d’Or de l’avinguda Meritxell el 8 de novembre del 2014. Els dos suposats autors materials dels fets, que van ser detinguts pocs dies després, van trucar al mòbil espanyol d’aquesta persona el dia posterior a l’atracament, mentre es trobava al Principat. Arran d’aquesta comunicació, la batlle va demanar a Espa­nya, el mes de març, un registre de l’activitat de la línia telefònica. El document va mostrar que en els cinc mesos anteriors el telèfon havia estat connectat a la xarxa andor­rana en dues ocasions, l’endemà del robatori i el 22 de novembre. Fins aquí, l’actuació de la batlle, segons la defensa de l’home, va ser correcta. En canvi, es va extralimitar en les seves funcions quan, tot seguit, va ordenar la intervenció del telèfon sense la comissió rogatòria prèvia. “Tecnològicament és possible, des d’Andorra, punxar qualsevol telèfon internacional”, va ressaltar l’advocat, detallant que el procediment es realitza a través d’Andorra Telecom, un cop emesa l’ordre judicial. “Però en aquest cas la batlle no tenia ni jurisdicció ni competència per fer-ho, i va decidir tirar pel recte sense demanar-ho formalment a les autoritats espa­nyoles”, va lamentar. Cita frustrada amb l'advocatDurant les setmanes que la línia va estar intervinguda, des del Princpat “es va tenir accés a totes les converses” del processat, que “no es va moure de Reus en tot aquell temps”. I gràcies a aquest control de les comunicacions es va poder organitzar la detenció d’aquest presumpte còmplice en el robatori. El 14 d’abril passat, va trucar des de la Seu d’Urgell per concertar una cita amb l’advocat a Andorra, per a l’endemà. L’entrevista no va arribar a produir-se, ja que la policia el va interceptar mentre es dirigia al despatx professional. Arran d’aquests fets, el lletrat va portar el cas al Superior mitjançant un recurs urgent i preferent, per una presumpta vulneració dels drets a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la llibertat. El tribunal, però, ha desestimat l’escrit en considerar que la defensa hauria d’haver demanat la nul·litat de les actuacions a la primera instància. Va evitar aquesta via, però, per mirar d’impedir que fos la mateixa batlle instructora qui examinés el cas. Ara l’afer ja es troba en mans del Tribunal de Corts, on l’advocat haurà de plantejar les accions legals que cregui pertinents. “Segons com es pronunciï Corts, aleshores es podrà tornar a plantejar al Tribunal Superior, o al Constitucional si s’escau”, va assenyalar el lletrat, qui va posar en relleu que en la resolució, coneguda ahir, “en cap cas s’entra a valorar si la batlle va actuar correctament o no”, ja que la desestimació del recurs “es basa de manera exclusiva en una qüestió de procediment”.