Rebutjada l’expulsió si hi ha arrelament i més de vint anys de residència al país
El Superior denega el foragitament d’un home condemnat que havia decidit el Govern
L’arrelament al país i fer un nombre considerable d’anys que s’hi resideix és un argument de pes per als tribunals per rebutjar l’expulsió del Principat d’una persona condemnada per un delicte, encara que hagi comès una infracció penal “greu”. En una decisió recent, el Tribunal Superior ha impedit l’expulsió administrativa que el Govern havia dictat contra un home condemnat a sis anys de presó. La defensa del condemnat havia recorregut contra la decisió de l’administració central al·legant que s’hi vulnerava l’article 8 del conveni per a la salvaguarda dels drets humans, que fa referència al dret al respecte de la vida privada i familiar. Els tribunals han avalat l’argument de la defensa. Primer ho va fer la Batllia i ara ho ha ratificat la sala administrativa del Superior. La sentència recorda que de la jurisprudència d’Estrasburg (cita el cas Benhebba contra França) se’n desprèn que, davant d’un cas d’aquestes característiques, s’ha de tenir en compte la naturalesa i la gravetat de la infracció que ha comès la persona a la qual es vol foragitar, la duració de la residència al país, la situació familiar i també si l’afectat té fills i l’edat dels infants. Vistos aquests condicionants, els magistrats del Superior assenyalen que el demandant ha comès una infracció “greu” –amb una condemna del Tribunal de Corts a sis anys de presó i dues multes, de 10.000 i 500 euros–, però que la mateixa resolució del Tribunal de Corts ja rebutjava l’expulsió atès el seu arrelament al país. En aquest sentit, afegeixen que el demandant fa més de vint anys que consta inscrit al servei d’Immigració, que està casat des de fa gairebé 25 anys, que té una filla nascuda a Andorra que ara estudia a l’estranger i que tant la seva dona com la seva filla el visiten de manera freqüent al centre penitenciari de la Comella. “Compte tingut de tots aquests elements, s’ha de concloure que l’expulsió menysté el dret al respecte de la vida privada i familiar reconegut per l’article 8 del conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats”, conclou la sentència.