El capo Petrov era un dels 15 clients amb 50 milions a BPA
L’exdirectiu Santiago de Rosselló afirma davant el jutge Velasco que era normal que es tractés el mafiós rus com a client VIP
46510.jpg
Els tres han declarat com a imputats en la causa on s’investiga el presumpte líder de la màfia russa a Espanya Andrei Petrov. Segons fonts de mitjans espanyols, els tres antics treballadors de BPA van rebutjar les acusacions d’haver afavorit l’organització del capo rus. El jutge Velasco haurà de decidir ara si els manté l’acusació o els retira la imputació. Segons les mateixes fonts, Santiago de Rosselló va qualificar Andrei Petrov com a client VIP de l’entitat a causa de l’elevat saldo del seu compte i per tant se li donava un tractament especial. Rosselló ha concretat que el rus era un dels quinze clients de BPA que tenien dipositats més de cinquanta milions d’euros en el compte. L’exaltcàrrec va afirmar davant Velasco que dins de les funcions que exercia hi havia les de control i, per tant, abans de captar Petrov com a client es van demanar informes a agències internacionals de detectius. En la declaració va assegurar que es van extremar les mesures antiblanqueig, però “per cap lloc sortia res ni de la màfia russa ni el nom del client es trobava en cap llista negra”.
Viatge de controlLa fiscalia espanyola anticorrupció acusa Rosselló d’haver-se desplaçat diverses vegades a Rússia per tractar afers relacionats amb la màfia russa. L’imputat assegura que va anar una vegada a Moscou amb l’objectiu de complir els mecanismes de control de capitals i comprovar que Petrov tenia indústries a Rússia. Rosselló també va ser interrogat pel préstec d’un milió d’euros de Banco Madrid a Petrov per al finançament de la construcció d’un local comercial a Lloret de Mar. El crèdit es va concedir a l’empresa DDC, de la qual el capo rus era accionista. Rosselló ha hagut d’explicar com algú que té més de 50 milions d’euros a BPA demana un crèdit d’un milió a la filial espanyola de Banca Privada per a un negoci. L’exdirectiu ha justificat l’operació sobre la base que s’aplicava “un principi comptable de no confusió del patrimoni evitant barrejar [en els comptes] diferents empreses”. El consell de Banco Madrid va aprovar per unanimitat aquest préstec en contra de l’opinió del departament de compliance, encarregat de vetllar contra el blanqueig de capitals. Aquesta operació va ser seguida pel Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) i va encendre les alarmes per les pràctiques que s’estaven fent a Banco Madrid. Fonts properes al cas van indicar que tant Pablo Laplana com Javier Campos van rebutjar les acusacions d’haver tingut tractes amb l’organització liderada per Petrov. Laplana va ser especialment contundent en desmentir un dels viatges a Moscou que li imputen arran d’haver-li gravat les converses telefòniques. Laplana va assegurar que en les dates que se li presumeix haver viatjat a la capital russa estava fent altres coses i va manifestar que pot disposar de certificats que ho demostren. Fonts properes al cas van afirmar que Rosselló té pitjor panorama judicial que Campos i Laplana després de les declaracions.
PETROV, KANAIKIN I MOGILEVITX
La guàrdia civil creu que Petrov és l’home a Espanya de Víktor Kanaikin, un poderós empresari rus que li feia arribar grans sumes de diners d’origen dubtós per invertir en el sector immobiliari. Kanaikin, heroi de l’extinta URSS, va dirigir durant dues dècades l’empresa que supervisa els gasoductes de Gazprom. El departament del Tresor dels Estats Units, a més, va alertar al març dels vincles de Petrov amb Semion Mogilevitx, un dels deu més buscats per l’FBI. La màfia russa hauria decidit blanquejar a Espanya i hauria utilitzat Petrov, que ja hi vivia, com a nexe per fer les inversions del diner negre d’origen delictiu.