Liberals diu que cal l’acord amb la UE i nega ser un partit antieuropeista

Els membres del grup parlamentari liberal van voler remarcar ahir que ells són els primers interessats en què l’acord d’associació amb la UE?prosperi, i van insistir en la necessitat d’un pacte d’estat que permeti afrontar les negociacions amb Europa “amb una sola veu”. Van reclamar, però, que els temes estiguin “clarament pactats” entre les diferents formacions i el Govern, i van avançar que d’aquí a un mes tindran enllestit un informe que van encarregar sobre el possible impacte econòmic i jurídic que l’acord pot tenir sobre el país. En el decurs d’una roda de premsa per fer balanç de l’activitat parlamentària de l’any passat, els vuit consellers generals de Liberals d’Andorra van negar rotundament que el seu partit sigui antieuropeista. El president del grup parlamentari, Josep Pintat, va recalcar que “se’ns ha volgut titllar d’antieuropeus, però diguem-ho clarament: En aquest país, d’antieuropeus, potser ho som tots”. En aquest sentit, va ressaltar que “ningú” planteja la plena integració a la Unió Europea perquè “això no convé a Andorra, i el que s’ha buscat és un acord d’associació. Si tots fóssim europeistes, aniríem a buscar una integració”, hi va afegir. Pintat va recordar que amb la fórmula proposada “es plantegen una sèrie de línies vermelles” que pretenen mantenir el que ha estat la realitat d’Andorra, “i que podem compartir”. Més contundent encara es va mostrar el conseller general Ferran Costa, qui va assegurar que “d’antieuropeistes no en tenim res de res, però cal rigor, seriositat i responsabilitat” per encarar una negociació que és “transcendental per al futur del país” i que, al seu entendre, “s’està portant amb una certa lleugeresa”. Costa ho va exemplificar amb el fet que “demanem documentació i ens arriben informes de vuit pàgines que semblen fets per un becari” que per polítics “que han d’afrontar unes negociacions d’aquestes magnituds i d’aquest calibre”. I va reiterar que “volem un acord d’associació, però cal fer la feina ben feta”. Un document “fluix”Respecte al pacte d’estat, Pintat considera que el document que l’executiu els va fer arribar al respecte és “fluix, està mancat de contingut, d’objectius i d’estratègies”. I va ressaltar que “l’obligació dels polítics andorrans és anar amb una sola veu, però amb temes clarament acordats, i sabent clarament fins on es vol arribar”. Ld’A, va agregar, no està en contra d’aquest pacte, però va remarcar que cal més informació sobre els pros i contres de l’acord amb Europa. Per aquest motiu, el partit va encarregar als seus assessors uns estudis d’impacte, “perquè el que se’ns ha fet arribar són resums esbiaixats que no contemplen la realitat”. El mes vinent, un cop tinguin els resultats d’aquests informes, els liberals faran les aportacions pertinents sobre com cal enfocar les converses. “Si paral·lelament s’arriba a un pacte d’Estat potser ens hi sumarem”. En tot cas, va afegir, “no estaria de més que hi hagués un debat al consell sobre aquest tema”. Al seu torn, el conseller general i president d’Ld’A, Jordi Gallardo, va destacar que, a més de valorar l’impacte econòmic de l’acord, també “cal tenir en compte quines serien les repercussions jurídiques, i quin impacte poden tenir en la nostra sobirania”. I es va preguntar “a quins tribunals ens haurem de sotmetre”, un aspecte que “a hores d’ara no s’ha explicat a la ciutadania, ni tampoc està inclòs en la primera proposta d’acord”. TransparènciaEn un altre ordre de coses, i respecte als objectius legislatius per a aquest 2016, els liberals van presentar, arran de l’afer BPA, dues iniciatives per tal de garantir que el Govern faciliti tota la informació que se li reclami des del Consell General. D’una banda, han entrat a Sindicatura una proposta d’acord on es proposa que el Consell demani a l’executiu un canvi d’actitud i faciliti “de manera clara i decidida” l’accés a la informació per part dels conseller generals. D’altra banda, i a més llarg termini, Ld’A ha enviat a la resta de grups parlamentaris l’esborrany d’una proposició de llei de regulació d’informació reservada d’estat, que ha de servir per definir els casos de confidencialitat i quins han de ser els actors que la poden determinar i amb quins criteris.