Calvó defensa que la transparència i el control de FEDA estan garantits amb la nova llei

Calvó ha assegurat que tant FEDA com les futures societats que permetrà la llei, seran públiques perquè la participació privada serà minoritària i, per tant, estaran sotmeses a la Llei de finances públiques i estaran fiscalitzades pel Tribunal de Comptes. Pel que fa al temor dels liberals que es puguin fer adjudicacions a dit, la ministra ha indicat que les contractacions es regiran pel dret privat per guanyar amb celeritat però ha assegurat que es respectaran els principis de transparència i control.

El Consell General ha rebutjat les esmenes a la totalitat que el grup parlamentari liberal i els consellers socialdemòcrates del grup mixt han presentat contra el projecte de llei que regula l'ens públic Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor. Les esmenes han estat tombades pels vots en contra dels demòcrates i dels consellers de Socialdemocràcia i Progrés.

D'una banda, la consellera general liberal Carine Montaner ha dit que, tot i que estan d'acord amb els criteris del Llibre blanc de l'energia, la llei "converteix FEDA en caixes negres que s'escapen del control públic i de la transparència". En aquest sentit, ha criticat el fet que la llei prevegi que "es puguin fer contractacions a dit" a FEDA i a les seves filials, i s'ha oposat que la parapública pugui ser al mateix temps "jugador i àrbitre", per la qual cosa ha proposat la creació d'una comissió reguladora independent. Montaner també ha alertat que la nova llei pot entrar en incompatibilitat amb els interessos comunals.

Al seu torn, la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili ha lamentat que es tiri endavant la llei sense un estudi econòmic previ i sense tenir aprovat el pla d'infraestructures energètiques, cosa que considera que és pretendre "que signem un xec en blanc". La consellera ha criticat que es puguin fer concessions administratives de fins a 99 anys i que no s'estableixi amb quines condicions es pagarà l'energia que produeixi el sector privat. Gili també ha criticat que a partir de l'entrada en vigor de la llei, FEDA deixarà d'estar subjecta al règim de contractació pública.

En canvi, tant el grup demòcrata com el Govern han defensat el projecte de llei. El conseller general de DA Carles Jordana s'ha mostrat "sorprès" pel fet que s'hagin presentat dues esmenes a la totalitat a un text que ha qualificat de "valent, ambiciós i que mira cap al futur". A més, ha criticat els liberals i els socialdemòcrates per demanar pròrrogues i finalment presentar una esmena a la totalitat en lloc de treballar amb el contingut de la llei.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha defensat la necessitat de desplegar un nou model energètic més sostenible i que permeti incrementar la producció pròpia, mantenint al mateix temps el subministrament d'energia elèctrica com a servei públic essencial. Calvó ha aprofitat per anunciar que el pla d'infraestructures estarà enllestit a l'estiu, però que en tot cas totes les inversions que caldrà fer en un futur ja estaven fixades en el Llibre blanc de l'energia i que per això ja es va quantificar que la inversió necessària, és de 235 milions d'euros. La ministra ha assegurat que no hi haurà adjudicacions a dit i que FEDA i les seves filials continuaran estant sotmeses a la Llei de finances públiques. També, en resposta a la consellera liberal, ha garantit que, de la mateixa manera que s'ha fet amb les minicentrals elèctriques, seguiran treballant amb els comuns de forma coordinada.

Finalment, des de Socialdemocràcia i Progrés, Sílvia Bonet ha dit que comparteix les preocupacions expressades pels altres dos grups de l'oposició, però que ells han optat per presentar esmenes parcials per poder treballar el text en la comissió legislativa. En aquest sentit, ha dit que les esmenes tenen com a objectiu evitar que FEDA es converteixi en una entitat opaca i que es mantingui el seu control públic i els principis de publicitat i concurrència. Igual que els liberals, Bonet també ha proposat la creació d'una autoritat reguladora nacional del sector energètic.