El Constitucional decidirà si els estrangers poden ser titulars d’una farmàcia

La representació processal del col·legi considera que s’ha vulnerat el seu dret constitucional a la jurisdicció i demana al tribunal que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració d’aquest dret i que es retrotreguin les actuacions a un moment processal anterior. El desig dels farmacèutics és que s’entri a valorar el fons de la demanda inicial que van presentar contra l’autorització del Govern d’exercir la professió de farmacèutic a Andorra a l’espanyol Miguel Agueda, subjecte a l’adquisició d’una oficina de farmàcia (la Farmàcia Manresa d’Encamp), per entendre que l’autorització no pot subjectar-se, tal com es va argumentar en l’adquisició d’un negoci concret. En primera instància, la Batllia havia declarat nul el permís recordant que el condicionant posat a l’autorització no estava previst en cap normativa legal. El farmacèutic espanyol va recórrer contra la sentència i el Superior la va anul·lar en considerar que el col·legi no estava legitimat per presentar la demanda. Segons recordava en la sentència, l’ens té com a una de les finalitats la representació i defensa de la professió i dels interessos professionals dels col·legiats. Però acabava concloent que “el col·legi presenta un recurs contra una decisió individual, que no afecta els interessos generals de la professió de farmacèutic”. El tribunal assenyalava que el col·legi no va acreditar la titularitat de cap dret, interès legítim o expectativa de dret, que pogués resultar afectat per la resolució administrativa. A més, el fet que l’ens aprovés la col·legiació del farmacèutic espanyol dies després de recórrer contra l’autorització, confirmava l’argument que no afectava els seus interessos generals. L’aute de la Batllia no tan sols considerava que les condicions de l’autorització no estaven emparades en cap normativa, sinó que també concloïa que el col·legi estava legitimitat per presentar la demanda perquè l’autorització a un professional estranger sí que podia afectar els interessos del col·lectiu. Cal recordar que un principi el Govern s’oposava a l’autorització de farmacèutics espanyols en considerar que no hi havia reciprocitat, ja que un andorrà no podia tampoc obrir un establiment al territori veí. Però va acabar concloent que la proposta era vàlida, ja que estava condicionada al traspàs de la farmàcia de la qual havia estat treballador.