L’AREB marca el 29 de febrer per escollir el comprador de Vall Banc
L’AREB es fixa el final del mes vinent com a data per a l’elecció del guanyador
46558.jpg
Segons fonts properes al cas, el calendari ja estaria més o menys definit. El primer punt és l’inici del data room, que és el període en què els vuit aspirants poden consultar tota la informació detallada del banc. Encara no hi ha una data fixa perquè fins ara, tal com ja va explicar el Diari, els bancs andorrans i l’Agència de Restructuració d’Entitats Bancàries (AREB) no arribaven a una entesa en els termes de l’acord de confidencialitat que han de signar les entitats per poder veure la llista de clients de BPA. Però aquest escull és a punt de resoldre’s. Per tant, en els propers dies es preveu que el data room comenci. A partir d’aquest moment s’obre un termini de cinc setmanes perquè els vuit aspirants (els quatre bancs nacionals, dos d’estrangers i dos fons d’inversió forans) analitzin tota la informació i presentin (o no) una oferta per a la compra de Vall Banc. La finalització del període d’anàlisi es preveu que acabi a final de febrer i l’AREB ha previst que el dia 29 ja s’hauria de tenir decidit qui és el comprador. Entenent que hi hagi alguna oferta acceptable damunt la taula, perquè en cas contrari cal veure com continuaria el procés, que molt possiblement podria entrar en fase de liquidació o de repartiment més o menys forçat entre les entitats nacionals. Perquè aquest calendari es pugui seguir es compta amb el fet que l’informe de PricewaterhouseCoopers sobre els clients de Banca Privada estigui acabat durant els propers dies. El treball és fonamental perquè els aspirants tinguin tota la informació al respecte. I també és clau que en paral·lel es vagi desenvolupant el procés de traspàs d’actius i treballadors de Banca Privada a Vall Banc. Aquest tema, però, es troba més complicat en no disposar-se encara de corresponsalies obertes que permetin repatriar els actius que BPA té a l’exterior. Altres fonts properes a l’executiu van manifestar que existeix un desig ferm de finalitzar tot l’afer BPA abans que s’acabi el mes vinent. Aquesta voluntat està relacionada amb l’objectiu d’evitar que s’arribi al 10 de març. Aquest dia es complirà un any des de la intervenció de Banca Privada d’Andorra i la imatge que es donaria en fer el primer aniversari sense haver resolt la situació s’entén que tindria una repercussió negativa tant en l’àmbit nacional com internacional.
Optimisme de CincaEl ministre portaveu, Jordi Cinca, va manifestar ahir en roda de premsa que tots els processos necessaris per arribar a la venda de Vall Banc “no han d’estar encadenats i Price em consta que acabarà els seus treballs durant la segona quinzena de gener, no sé quan, però em mantinc en el que se’ns va explicar des de l’AREB”., Per al titular de Finances, amb la informació de què es disposa actualment “ens podem continuar mantenint en la idea que a final de febrer hauríem de tenir aquest període d’anàlisi i d’elaboració de les ofertes conclòs”.
EL TC NO ADMET EL RECURS DE PABLO LAPLANA PER LES ESCOLTES
El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs presentat per l’exsotsdirector de la divisió internacional de Banca Privada d’Andorra Pablo Laplana, que considerava vulnerats els seus drets constitucionals a la jurisdicció, a la intimitat i al secret de les comunicacions. L’exdirectiu va presentar el recurs d’empara després que la secció d’instrucció especialitzada de la Batllia dictés un aute en el qual desestimava un incident de nul·litat a la causa que s’ha obert contra ell per un presumpte delicte major continuat de blanqueig de diners. Els fets es remunten a la causa seguida a Espanya en què s’investiga el presumpte líder de la màfia russa al país veí Andrei Petrov per un delicte de suborn. En el marc de la causa es van autoritzar unes escoltes telefòniques entre les quals hi constava la intervenció de les comunicacions de l’exdirectiu. A Andorra es va incoar un procediment per blanqueig de diners contra Laplana i la batlle instructora, via comissió rogatòria, va incorporar al sumari les escoltes telefòniques dutes a terme a Espanya. Els seus advocats van presentar un incident de nul·litat contra les actuacions de la Batllia adduint que no havia pogut comprovar les motivacions, les causes i la regularitat de les intervencions telefòniques que se li havien efectuat, i que mentre aquesta comprovació no s’efectués les escoltes aportades havien de ser considerades nul·les i vulneradores dels seus drets constitucionals. El TC ha desestimat el recurs, on a més de denunciar vulneració dels drets fonamentals se sol·licitava que s’extraguessin del procediment en contra les transcripcions de determinades escoltes telefòniques que considerava nul·les, argumentant qüestions de forma i que s’han presentat extemporàniament.