La rebaixa de punts de pensió als sous més alts gairebé no té impacte
La retallada per a aquells que durant la seva vida laboral tenen una mitjana salarial superior a 4.000 euros no té cap efecte per millorar els fons de reserves
Concretament la llei estableix que quan una persona arriba a l’edat de jubilar-se i té una mitjana de salari superior a 4.000 euros se li aplica una rebaixa en els punts que ha pogut comprar. I aquesta rebaixa és progressiva. Anem a un exemple pràctic. La CASS té calculat que una persona que ha cotitzat quaranta anys s’acaba jubilant amb una pensió que seria equivalent al 50% de la mitjana de sou que ha tingut al llarg de la seva vida laboral. Això significa que quan se sumen tots els salaris de quatre dècades i es divideixen per 480 (12 mesos per 40 anys) ha de sortir una mitjana. Posem que sortissin 3.000 euros de mitjana. En aquest supòsit la pensió que la CASS calcula que correspondria seria de 1.500 euros mensuals. L’expresident de la CASS Josep Delgado va fer una proposta (coneguda com la mesura Pepe) per aplicar una rebaixa a les pensions més altes que permetés donar més sostenibilitat al model. Concretament la rebaixa s’aplicava a totes les pensions, però a les més baixes gairebé de forma insignificant i en canvi les més altes es veurien fortament penalitzades. L’acció sobre les pensions passava per reduir el nombre de punts que es donen a canvi de les cotitzacions. I sortia d’una premissa: les pensions de fins a 1.000 o 1.500 euros gairebé no es tocaven, però a les superiors se’ls anava aplicant una reducció de punts que anava in crescendo a mesura que el sou anava sent més alt.
Model ‘light’ sense impacteL’executiu, però, va rebutjar la mesura. El debat es va generar respecte a si es podia aplicar la retallada sobre els punts ja comprats o només sobre els que es compressin a partir de l’entrada en vigor del nou model (març del 2105). L’executiu es va decantar majoritàriament per defensar que els punts comprats eren drets adquirits que no es podien reduir. Amb aquest posicionament la rebaixa que es va aprovar consistia que aquells que tenen un salari mitjà inferior a 4.000 euros no es veurien afectats. Per als sous mitjans superiors a aquesta xifra (a efectes pràctics les pensions futures superiors a dos mil euros al mes) tindrien una reducció del 25% dels punts que compressin a partir de l’1 de març del 2015. Els salaris superiors a cinc mil euros de mitjana tindrien una rebaixa del 50% del punts i els superiors a sis mil euros patirien una reducció del 75%. Però és especialment important destacar que aquestes retallades només s’apliquen a partit dels quatre mil euros. Situació que significa que una persona que té una mitjana de sou de 7.000 euros en els primers quatre mil els punts de pensió els compra sense cap afectació. Els punts que adquireix entre els 4.000 i els 5.000 euros són un 25% menys. Els que van dels 5.000 als sis mil cauen un 50% i els que adquireix a partir dels 6.000 euros arriben al 75%. Gairebé un any després que la mesura ha entrat en vigor la CASS ha constatat que aquesta modificació pràcticament té un impacte nul, no tan sols en el pressent, sinó també amb vista al futur. En primer lloc perquè el nombre d’assalariats que tenen un salari mitjà durant tota la seva vida laboral superior a 4.000 euros es limita als directius de banca, als directius d’empreses i a alguns funcionaris d’alt nivell. Però, a més, com que aquesta retallada només afecta els punts comprats després del març del 2015 l’impacte sobre les pensions dels que tenen salaris més alts és gairebé simbòlica.
JOSEP DELGADO REITERA QUE CALEN MESURES MÉS FORTES
L’expresident del consell d’administració de la CASS Josep Delgado ha reiterat que les mesures per ajudar a la sostenibilitat del sistema actual de pensions han de ser més decidides. Delgado creu que l’executiu ha estat “valent” i ha fet uns passos inicials per “posar les bases de solució”, però és imprescindible que es prenguin iniciatives que tinguin un impacte molt més directe en el fons de pensions. Delgado va recordar que la mesura Pepe ha quedat en stand by, però que en el futur “és molt possible que no hi hagi cap més remei que aplicar-la si es vol garantir el sistema de pensions que tenim”. L’expresident entén que els canvis en una matèria tan sensible com les pensions s’han de fer de forma progressiva, tot i que adverteix que “la situació fa que cada cop tinguem menys temps per prendre mesures d’impacte real, perquè no cal oblidar que com més es tardi més dures hauran de ser”. L’economista se sent orgullós d’haver estat pioner a explicar a la població quina és la situació real del fons de pensions, perquè “la gent mereix saber la veritat i prendre les decisions que cregui convenients disposant de tota la informació, perquè crec que amagar les coses sempre és pitjor”.