Cop de puny per 6.000 euros
El Tribunal de Corts va jutjar ahir un home acusat de colpejar un amic a qui li havia deixat 6.000 euros. El processat nega el cop de puny.
Versió 1. “Havia deixat el meu fill a la guarderia. Ell va venir cap a mi i em va donar un cop de puny a la boca”. Versió 2. La primera la d’un home, bomber de professió, acusat d’un delicte major d’agressió. La segona la de la víctima, un vell amic del processat, comptable de professió. I entre els dos, un deute de 6.000 euros. Uns diners que el presumpte agressor va deixar a la víctima perquè posés en marxa un negoci de comptabilitat. El prestador assegura que no li ha tornat els diners i el receptor que ho va fer tres setmanes després de l’agressió. El Tribunal de Corts va jutjar ahir el bomber per al qual la fiscalia demana 15 mesos de presó condicional. El ministeri públic considera provat que la ferida al llavi de la víctima va ser producte d’un cop de puny del processat i que el mòbil de l’agressió va ser el deute de 6.000 euros. Uns diners que feia mesos que l’acusat havia deixat a la víctima i que veient els problemes econòmics que tenia quan es va produir l’atac, el dia de Sant Joan del 2013, tenia necessitat de cobrar. La fiscalia no comparteix la tesi del bomber que va assegurar durant la vista que l’amic va caure a terra perquè estava begut i que ell no va cometre cap agressió. Malgrat que no hi ha cap testimoni i es tracta de la paraula d’un contra la de l’altre, el ministeri públic es recolza en l’informe pericial del metge. La ferida que presentava la víctima, un tall al llavi que va necessitar quatre punts de sutura, seria, “amb tota probabilitat”, compatible amb un cop de puny. Una ferida, va explicar el metge, que també es podria haver fet si s’hagués donat un cop amb el terra. Però en aquest cas, va afegir, si hagués estat una caiguda accidental s’haurien trobat altres ferides associades a les mans, a la cara i als genolls. Un fet que no va passar aquell dia. La víctima va renunciar ahir a una possible indemnització per perjudici estètic i es va conformar amb el retorn dels 82 euros que va pagar a la CASS. La defensa va demanar l’absolució perquè no hi ha cap prova de l’agressió.