Reparació moral entre barrots
La dona de nacionalitat sèrbia que va ser extradida per Espanya a petició de la justícia andorrana acusada de ser còmplice en l’atracament a la joieria L’Art d’Or d’Andorra la Vella el 8 de novembre del 2014 haurà de continuar empresonada, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) ha estimat en part el recurs d’empara presentat pel seu advocat. El lletrat demanava la llibertat immediata de la seva clienta en considerar vulnerats diversos drets constitucionals. El tribunal ha acabat admetent que durant el procés judicial aquests drets es van vulnerar, però finalment ha desestimat deixar-la en llibertat. Això sí, el Constitucional considera que la sentència dictada pot servir, almenys, de “reparació moral” per a la dona, que residia a Espanya el dia que va ser extradida. L’advocat de l’acusada, dona d’un dels dos processats per l’atracament, també de nacionalitat sèrbia, que van ser detinguts dos dies després en una propietat de Juberri molt a prop de la frontera, va presentar el recurs d’empara en considerar que s’havien vulnerat els drets constitucionals a un procés degut i a la llibertat, i demanava el seu alliberament. En el moment que va ser posada a disposició de la Justícia, la Batllia va dictar un aute de processament per la presumpta participació en el robatori en considerar que va ser la persona que va facilitar als dos atracadors el subministrament per subsistir amagats a la muntanya els dies següents al robatori. Va decretar l’immediat ingrés a la presó de manera preventiva. Després de presentar un recurs d’apel·lació contra l’aute de la Batllia, impugnant tant el processament com la mesura de presó, la defensa va registrar un escrit a Corts demanant la llibertat immediata, ja que no s’havia resolt el recurs d’apel·lació en el termini de 20 dies legalment establert. Corts va desestimar el recurs d’apel·lació al·legant que els terminis s’havien complert. Immediatament la defensa va interposar un incident de nul·litat d’actuacions contra aquest aute en considerar que s’havia vulnerat el seu dret a un procés degut. Corts també el va desestimar i això va portar el lletrat a interposar el recurs d’empara al TC afegint al de la llibertat el dret del procés degut. Escoltades les parts –la fiscalia va negar aquestes vulneracions–, el Constitucional va haver de dirimir sobre quan havien de començar a computar els terminis per respondre al recurs contra l’aute de la Batllia i quins serien els efectes d’una resolució dictada fora de termini legal. És a dir, si s’havia d’alliberar o no la dona. Sense entrar a considerar si la conducta de la recurrent era o no sospitosa, el TC considera que sí que pot atorgar l’empara respecte que la resposta al primer escrit de la defensa va més enllà del termini que marca el codi de procediment legal. En canvi, s’oposa a la llibertat immediata de l’acusada en considerar que el retard no anul·la l’aute de Corts, fet que suposaria el seu alliberament. Un retard de set dies “injustificat” que no dóna la llibertat a l’acusada, però que sí, considera el TC, la repara moralment.