La cotització s’hauria d’apujar al 35% del sou per garantir les pensions
Els càlculs de la CASS mantenen que el model és insostenible i la fallida arribaria cap al 2033
S’ha anunciat una pujada del 2% en les cotitzacions a la CASS per disminuir una sagnia econòmica que a efectes pràctics ha suposat que l’executiu no tingui diners per endegar cap projecte d’un mínim impacte econòmic com ara la finalització de la desviació entre Sant?Julià i la frontera. Actualment la cotització és del 20%, que es reparteix en un 12% a pensions i un 8% a sanitat. La pujada anunciada farà que el total se’n vagi al 22% amb un 12% i un 10%, respectivament. Les dades de què disposa la CASS mostren que les dues branques tenen greus problemes de finançament a curt termini, tot i que la realment preocupant és la de les pensions. Els estudis mostren com un jubilat actual està cobrant tres vegades més del que li correspondria segons el que ha aportat. I no perquè les pensions d’Andorra siguin gaire altes, sinó perquè estan dissenyades per a una esperança de vida d’uns 73 anys (vuit després de l’edat de jubilació). Com que els jubilats tenen vides molt més llargues a partir dels 73 anys consumeixen recursos que van més enllà del que ells han aportat. Això suposa que cada punt que es compra a la CASS per a la pensió amb la cotització al salari faci augmentar el forat. A efectes pràctics hi ha un compromís ja superior als 4.000 milions d’euros en pensions ja cotitzades pels treballadors d’Andorra i en el fons de reserves hi ha poc més de mil milions.
Uns 15 punts mésEls càlculs indiquen que la fallida arribaria cap al 2033. Perquè el sistema de pensions fos autosuficient, i per tant generés recursos del mateix nivell dels compromisos adquirits per pagar jubilacions futures, s’hauria d’incrementar uns 15 punts la cotització només per a aquesta branca. A efectes pràctics significaria que s’hauria de passar al 35% de cotització (sense incloure el 2% més per a sanitat previst per enguany). Aquest càlcul surt de l’anàlisi de la situació actual tenint en compte que es necessitaria multiplicar per dos i escaig com a mínim el nivell de cotització perquè el sistema fos sostenible. Una de les teories amb les quals es treballa per poder fer front a un increment d’aquestes característiques seria canviar el model actual de la CASS, traient a fora la branca sanitària. Això significaria que les cotitzacions salarials es destinarien íntegrament al fons de pensions, mentre que la despesa sanitària l’hauria d’assumir l’Estat sobre la base d’impostos. Aquesta opció permetria que l’aportació fos només d’un 25% del salari per donar viabilitat al sistema a mitjà termini. El problema arribaria per les càrregues suplementàries en l’àmbit impositiu per generar més de 200 milions d’euros (la meitat del pressupost de l’Estat) per pagar la factura sanitària.
EL MODEL SOSTENIBLE ÉS IMPOSSIBLE SI HA D'ASSUMIR LA 'MOTXILLA' ACUMULADA
El problema de la branca jubilació de la CASS és de tal magnitud que és impossible de resoldre si la Seguretat Social ha d’assumir els compromisos acumulats fins avui, que pugen a més de 4.000 milions d’euros en pensions futures. Els models de sostenibilitat amb què es treballa a la CASS parteixen de la base de partir de zero. Si en l’equació s’han d’incloure els quatre mil milions d’euros no existeix cap camí per fer-ho viable (cap camí que no sigui demencial). Aquest és el principal repte amb el qual s’ha d’enfrontar l’Estat els propers anys atès que l’última reforma legal obliga el Govern a respondre per les pensions compromeses per la CASS. La parapública té encarregat un estudi actuarial que ha d’arribar en breu. L’objectiu és situar exactament quina és la realitat i els anys que queden de marge abans que calgui prendre mesures dràstiques. Els estudis que s’havien fet fins al moment han resultat ser massa pessimistes perquè auguraven que entre el 2017 i el 2018 ja es començaria a pagar en pensions més del que es recapta en cotitzacions. Aquesta línia vermella (la que marca el principi de la fi del model perquè es comencen a menjar cada any les reserves) encara està a uns anys vista. Precisament aquesta data és la que ha de donar l’estudi i llavors Govern decidirà el camí.