Sant Julià no vota
El tercer punt de l’ordre del dia del Consell General del 21 de gener passat tractava del pressupost de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). A l’inici de la sessió a l’hemicicle hi havia presents 27 consellers: Carles Naudi (Ld’A) estava a Fitur. Abans de la votació n’hi havia 26: Gerard Alís (PS) va abandonar la sala per motius personals. Durant el debat del projecte de llei, les posicions dels grups per boca dels respectius portaveus havien quedat clares. DA hi votaria a favor (15 consellers), Liberals en contra (7 consellers), el PS abstenció (2 consellers) i SDP també en contra (2 consellers). Per tant, 15 sís, 9 nos i 2 abstencions. El resultat de la votació va ser, però, 15 sís, 6 nos, 3 abstencions, més dos consellers que no van votar. Tots els grups es van cenyir al guió excepte el primer de l’oposició. Jordi Gallardo, Ferran Costa, Judith Pallarés i Joan Carles Camp van votar-hi en contra. Carine Montaner es va abstenir, Josep Majoral no va votar i Josep Pintat tampoc en absentar-se de la sala al·legant una indisposició. Tots tres consellers de Sant Julià. Tots tres, segons fonts polítiques, van considerar que si s’havia donat suport a la llei de creació de l’AREB, per coherència no es podia anar més enllà de l’abstenció en la votació per aprovar el pressupost de l’organisme. En aquest moments una decisió com la que van prendre els tres lauredians comporta anar en contra de la nova estratègia d’oposició que ha imposat l’ala més dura dels liberals encapçalada per Gallardo i Costa. Després de la contundent derrota electoral que va patir el partit a les comunals, segons les mateixes fonts, ambdós consellers defensen que cal incrementar de forma significativa la pressió al Govern i alhora reduir a la mínima expressió els ponts de diàleg. Dimarts van declinar firmar el pacte d’Estat per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. En un context de màxima bel·ligerància, les possibilitats de trobar punts de confluència són inexistents. En l’àmbit intern, expliquen les mateixes fonts, la situació no és monolítica. Hi ha consellers que no acaben de veure amb bons ulls un gir dràstic cap un constant i implacable assetjament a l’executiu. La votació del 21 de gener en va ser un reflex. L’objectiu que s’han marcat els líders liberals és de desgast i alhora tornar-se a significar com a alternativa de Govern. Una possibilitat que els resultats del 13 de desembre van posar en entredit, almenys a curt termini. A l’inrevés de les seves expectatives que van explicar dins i fora del país, a la Internacional Liberal en concret. Els càlculs de Gallardo passaven per imposar-se en quatre parròquies: la Massana, Sant Julià, Andorra la Vella i a Encamp o Ordino. Un supòsit que hauria deixat molt debilitat el Govern i que feia versemblant avançar les eleccions. Però va ser tot el contrari, no van guanyar ni a Sant Julià. El Consell celebra avui una sessió amb tres punts a l’ordre del dia. Esmenes a la totalitat al projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge i al marc pressupostari del període 2016-2019. I el debat del pressupost per a aquest any.