El ministre de Sanitat veta la clínica de fertilitat Marquès

El ministre de Salut al·lega problemes ètics i “raons de fe” per oposar-se a l’Institut Marquès

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El centre ja havia tancat un acord per instal·lar-se a la zona hotelera de Soldeu el que era el primer pas per crear una àrea de turisme sanitari d’alt estànding a la població canillenca. Álvarez s’oposa al projecte per dos motius, segons van explicar diverses fonts properes al cas. D’una banda posa de manifest que Andorra no ha signat els convenis reguladors mundials en matèria de fecundació. I que tampoc existeix una legislació que determini quines són les pràctiques que es poden desenvolupar i quines han d’estar prohibides. El ministre entén que l’Institut Marquès podria actuar amb una laxitud que va més enllà de les pràctiques que estan permeses als països de l’entorn i que, per tant, sense una legislació estricta el projecte s’ha d’aturar. La segona motivació prové de “raons de fe”, segons les mateixes fonts, donat que Álvarez és un catòlic alineat en els principis de l’Església en temes de reproducció. En aquest sentit considera inacceptable la fecundació d’òvuls més enllà de la unitat que ha de ser implantada en la mare. I aquest posicionament és innegociable. Álvarez fins i tot va convocar una reunió del grup parlamentari demòcrata per exposar els seus posicionaments i buscar aliats per impedir que la clínica de fertilitat tiri endavant. Dins de Govern s’ha produït un autèntic ter­ratrèmol per les conseqüències derivades d’obligar ara a l’Institut Marquès a fer marxa enrere. D’entrada hi ha una sèrie d’acords firmats que poden acabar en reclamacions per danys i perjudicis als tribunals. Però el més greu, segons bona part dels ministres, és l’impacte d’aquest vet, un cop ja acceptat el projecte, dins del procés d’obertura econòmica. Es dóna per suposat que Andorra quedarà assenyalada per la falta de seguretat jurídica i la poca seriositat d’un executiu que primer promou i després veta un projecte d’inversió forana. I la por de part de l’executiu és que aquest exemple s’estengui a d’altres camps i els inversors que estan preparant l’arribada a Andor­ra decideixin aturar el moviment vist que l’executiu no és capaç de mantenir les garanties que ell mateix ha donat. En aquest sentit apunten que el vet a la clínica de fertilitat ja ha provocat que el centre d’estètica del doctor Granado hagi fet marxa enrere. El cirurgià Agustín Granado ha decidit que renuncia al projecte per situar la clínica d’estètica a la mateixa àrea hotelera de Soldeu. L’enfadament majúscul d’alguns ministres se centra en el fet que entenen que Álvarez ja era coneixedor del projecte de l’Institut Marquès i que quan va assumir la cartera ho havia de fer amb el llegat que rebia. El vet a Marquès, en principi, es veu ja sense poder-se reconduir.

RETRETS PERQUÈ ANDORRA NO HA SIGNAT EL CONVENI PER POSAR LÍMITS A LA BIOMEDICINA

El Conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina, conegut també com a Conveni sobre drets humans i biomedicina o Conveni d’Oviedo és un text que promou la compatibilització entre els avenços mèdics i l’ètica. El conveni marca unes línies vermelles per protegir els drets humans davant dels avenços constants en biomedicina. Va ser signat a Oviedo l’abril de 1997 i Andorra no l’ha signat. La falta de signatura d’aquest text és un dels arguments que Álvarez i els demòcrates que li donen suport han esgrimit per considerar fora de lloc permetre segons quines activitats sense haver adquirit aquests compromisos amb la defensa dels drets humans. Fonts properes al tema van indicar ahir que hi ha molts països que no han signat el conveni i que a nivell internacional es considera obsolet a causa que els plantejaments establerts neixen fa vint anys i l’evolució en el camp biomèdic l’ha deixat obsolet. Els països signants es van comprometre a harmonitzar les seves legislacions amb els principis del conveni. L’exemple a l’altre costat de la balança és el Regne Unit amb una legislació laxa.

tracking