Mobles a canvi de sous

Mobles a canvi dels sous no cobrats o mobles robats com a revenja per haver estat acomiadada. Dues versions ben diferents d’un incident que va succeir el 2013 i del qual el Tribunal de Corts haurà de decidir quina part diu la veritat. A la banqueta dels acusats una resident espanyola que va venir expressament al país per treballar de cambrera en una coneguda sala de festes de la capital. La fiscalia li imputa un delicte d’apropiació indeguda dels mobles de l’apartament en què va residir fins que l’empresari que la va contractar va decidir que no necessitava els seus serveis. Segons va explicar al judici celebrat fa uns dies a la Batllia, el dia que va ser acomiadada encara no havia cobrat part de les nits treballades al local. A canvi d’aquests diners, va assegurar, el seu cap li va dir que es podia emportar part dels mobles de l’apartament on vivia i que havia d’abandonar immediatament ja que era un pis propietat de l’empresa que posava a disposició dels seus treballadors. Uns dies després, amb l’ajuda d’un amic, es va endur cap a un nou apartament una taula de menjador, quatre cadires, dues taules petites, un moble de televisió i unes calaixeres. El propietari del local va acusar la processada d’haver-se endut aquests mobles més un sofà llit i una rentadora. Va indicar que va entrar al pis sense autorització amb les claus que no havia retornat i que en el procés d’endur-se la rentadora va provocar una fuita d’aigua que la propietat va haver d’arreglar i pagar. La fiscalia demana un any de presó condicional per a la dona i el pagament de 1.712 euros, que és l’import del mobiliari. Uns mobles, excepte el sofà llit i la rentadora, que es van trobar al pis de l’acusada i que ella ha indicat des del dia que la policia va registrar l’apartament que no tenia cap problema en tornar-ho al primer propietari. Un retorn al qual el seu excap, al judici, no va posar cap inconvenient en què es faci si acabava guanyant el judici. La defensa va reclamar l’absolució de l’acusada en considerar que no és competència de la jurisdicció penal i sí de la civil resoldre un conflicte laboral. Va recordar que a canvi del deute que tenia l’empresa amb la processada, uns 2.000 euros, li van entregar els mobles. Considera que és la paraula d’una persona contra la de l’altra i que s’ha de rebatre a la sala civil i va indicar que només es podria haver tractat d’un delicte d’apropiació indeguda si l’empresari hagués reclamat per escrit el retorn dels mobles i la dona s’hagués negat a fer-ho.