Álvarez apel·la a la Mitra per vetar la clínica de fertilitat

Un dels promotors del projecte, segons fonts properes a l’executiu, va ser l’encarregat de defensar la necessitat d’acollir l’Institut. Carles Álvarez va ser qui va exposar els motius pels quals el projecte s’hauria d’aturar. El defensor del projecte va apel·lar a tota la feina feta durant tres anys per portar una inversió estrangera d’alt standing i que ha de ser el primer pilar per crear un nou sector econòmic pel que fa al turisme sanitari. També va incidir en què un cop ja s’havia pactat tirar endavant el projecte els efectes serien devastadors si el propi Govern l’aturava tal com pretén el ministre de Salut. Una marxa enrere d’aquest calibre suposaria perdre tota la credibilitat acumulada en els anys de feina i comportaria oblidar-se de l’arribada de noves inversions en el camp sanitari i, possiblement, que també afectés la resta de sectors. A efectes pràctics significava posar en perill el model d’obertura al capital estranger. Carles Álvarez, segons altres fonts propers a Govern, va manifestar que li semblava una irresponsabilitat haver donat foc verd al projecte sense tenir en compte les implicacions que pot tenir per al Coprincipat. L’especial protecció de la vida en totes les seves fases recollida a la Constitució podria xocar amb les pràctiques de la clínica de fertilitat. I va incidir en què la Mitra té un posicionament similar al seu en l’oposició al projecte. També va manifestar que no tenia sentit haver permès que tot el procés avancés sense haver desenvolupat la legislació que ha de regular la fecundació assistida. I en aquest sentit va afegir que sense un marc legal podrien haver-hi problemes a l’àmbit internacional. Un dels temes que va citar expressament va ser que sense legislació els pares podrien escollir lliurement el sexe del nen que volen tenir. El defensor del projecte va explicar que Andorra no es pot plantejar anar creant una legislació indiscriminadament que reculli tots els camps possibles on hi pugui haver en el futur una inversió estrangera perquè seria una tasca infinita. Les lleis es van creant a mesura que un projecte, sigui o no d’inversió forana, manifesta l’interès d’instal·lar-se a Andorra i es crea la necessitat de regular-ho legalment. Diferents fonts properes a l’executiu van destacar que la majoria de ministres són favorables a l’ar­ribada de la clínica de fertilitat entenent que és una activitat que es fa a la pràctica a la totalitat de països. Es va acordar que es mantindrien reunions amb representants de l’Institut Marquès per desenvolupar un projecte on quedi clar quines són les pràctiques que s’inclouran, dins dels límits que l’executiu estigui disposat a autoritzar. Un altre argument a favor de la clínica es basa en què fa molts mesos que es va fer públic (el Diari va avançar la notícia el 29 de setembre de l’any passat) que s’instal·larien al país i en tot aquest temps la Mitra mai no va manifestar cap oposició al projecte. Un dels temes que més cou a la majoria de ministres va ser que Álvarez, veient que no tenia un suport majoritari dins de l’executiu per poder assegurar-se el vet, va convocar una reunió del grup parlamentari demòcrata per expressar els motius que el portaven a oposar-se i per buscar aliats dins dels consellers. Aquesta maniobra no va ser gens ben vista per molts membres del gabinet perquè no se’ls ho va comunicar. El perill més important per al projecte es troba en el mateix Institut Marquès, que va rebre com una gerra d’aigua freda que li comuniquessin que havia nascut una forta oposició al projecte dins del Govern després que fos el mateix executiu qui els va anar a buscar. L’Institut, segons fonts properes al centre, s’estaria replantejant el fet de si ara vol o no venir a Andorra després de tota la polèmica.