Casadevall defensa el procés dels interrogatoris del ‘cas Pujol’
El president del Consell Superior de la Justícia recorda que un jutge estranger pot participar activament en les preguntes
Segons Casadevall, els interrogatoris van seguir el que estableixen els convenis de cooperació penal ratificats per Andorra i va convidar els advocats que “se’ls mirin” i si consideren que la batlle Maria Àngels Moreno no va fer la seva feina de manera convenient a presentar un recurs. “El Tribunal Superior dictarà si el que s’ha fet està bé o no”. En declaracions al Diari, el president del TSJ va rebatre alguna de les queixes dels advocats de les persones interrogades. Respecte al fet que el jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, i la fiscal anticorrupció espanyola, Belén Suárez, participessin activament en les declaracions, va recordar que és una pràctica que s’inclou dins dels convenis. “Les preguntes es pacten abans i el batlle controla que no surtin del que s’ha parlat”, va explicar recordant que fa unes setmanes una batlle, un fiscal i un secretari judicial es van desplaçar a Madrid per un cas i “qui va dirigir l’interrogatori va ser el batlle i el jutge espanyol el va controlar”. Casadevall tampoc entén les queixes perquè l’interrogatori es fes en castellà. “El jutge espanyol va demanar si podia fer les preguntes en castellà i ho van acceptar”, va dir, de nou recordant que la batlle que es va desplaçar a Madrid fa uns dies va interrogar en català un testimoni valencià amb el permís del jutge espanyol. Quant als recels que ha aixecat la presència d’una advocada de l’Estat espanyol a l’interrogatori, el president del CSJ va assegurar que va fer tasques de secretari judicial. Per últim i respecte a l’aute que anul·lava el secret bancari en els interrogatoris als testimonis, Casadevall va instar els advocats a mirar-se els convenis amb el Consell d’Europa i les Nacions Unides per lluitar contra la corrupció i el blanqueig de diners i capitals ratificats per Andorra i els hi va recordar que aquests “s’han de respectar”. Els CSJ va fer públic ahir un comunicat en què argumentava el correcte procediment emprat pels interrogatoris. D’altra banda, la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, va preferir no fer cap valoració per no tenir coneixement directe del que ha succeït. Sí que va parlar l’excap de Govern, Jaume Bartumeu, que va indicar, també dins del desconeixement del cas, que “si va passar el que alguns diuen, algú hauria d’haver aturat aquell acte processal”.
L'EXPRESIDENT ES RATIFICA EN LA VERSIÓ DEL LLEGAT
Redacció - Madrid
L’expresident català Jordi Pujol ahir es va tornar a afermar a la versió de l’herència del seu pare per justificar la fortuna del clan familiar a Andorra i, un cop més, després de prestar declaració davant del jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, va quedar en llibertat sense mesures cautelars. Pujol, que va contestar durant tres hores i mitja totes les preguntes de les parts, va portar tot el pes de la compareixença, ja que la seva dona, Marta Ferrusola, que també havia estat citada com imputada, va decidir acollir-se al seu dret a no declarar. Malgrat els dubtes que la fortuna a Andorra pogués procedir d’una herència del seu pare Florenci o de “els ingressos ordinaris que hagués obtingut per raó del càrrec públic que va ostentar durant 23 anys”, la Fiscalia Anticorrupció va optar de nou, com ja va fer davant d’una jutge de Barcelona, per no demanar cap mesura cautelar, donada l’avançada edat de l’imputat i que no hi ha noves proves. Segons van informar fonts jurídiques, l’expresident va afirmar que si bé sabia que la seva dona tenia comptes a Andorra, mai la va acompanyar a una entitat bancària al Principat i va afegir que ell no té ni ha tingut comptes a l’estranger. Pujol va repetir la versió que ja va donar al jutjat de Barcelona i al Parlament català, en el sentit que el seu pare, Florenci, que va morir el 1980, va deixar 140 milions de les antigues pessetes a la seva nora i els seus néts, i no a ell, per “protegir” a la família en un moment polític delicat, ja que el mateix any en què va morir, ell va accedir a la presidència de la Generalitat. Després, va sostenir que aquests diners van augmentar a 500 milions gràcies a la tasca d’un gestor bancari, fins que a principis dels 90 es va decidir que el seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, es fes càrrec de la fortuna, una decisió de la qual es va desvincular. Va reconèixer que aquesta herència es va gestionar amb cert secretisme i que en aquest moment tant ell com el seu pare sentien “por” per la situació política.