Els vins d’Andorra, camí d’aconseguir l’IGP
El Govern es reunirà la setmana que ve amb els cellers per ultimar el segell de qualitat controlada, que està “pràcticament tancat”
El Govern i els productors de vi del país duran a terme una reunió la setmana que ve per acabar d’enllestir el document de treball, que es troba en fase avançada, segons han confirmat tant l’executiu com els cellers. Més d’un any de feina que podria culminar ben aviat. “Falta molt poc. Podem donar el segell de qualitat del vi com a treballat i pràcticament tancat”, afirma el director d’Agricultura, Landry Riba, que admet que la trobada d’aquesta setmana és la que ha de permetre “tancar els serrells” i fer realitat la certificació. Cristina Tor, productora de Casa Auvinyà, assegura que el pla “està bastant treballat” i recalca que “fa temps s’hi treballa amb molta cura”.
Reconeixement internacionalToni Colom, del celler Casa Beal, destaca que el segell de qualitat controlada “és el pas previ perquè en l’àmbit internacional vegin que tot és correcte” i afegeix que permet que “puguis passar a un segon nivell perquè et reconeguin i sigui més fàcil l’exportació”, ja que “ara és molt difícil exportar”, lamenta. Per tot plegat qualifica de “molt interessant per Andorra” l’acord que estan a punt de tancar amb el departament d’Agricultura. Segons Riba, el segell de qualitat permet “fer acords comercials al teu avantatge perquè ja saps que ingressaràs diners via ajuts oficials” que compensa el preu de venda. A banda, comporta una millora també de cara al consumidor. Tor argumenta que “dóna una seguretat al client perquè li dóna una garantia”. “Quan una persona vagi a adquirir el producte ja sabrà que té un seguit de característiques”, conclou. Joan Albert Farré, gerent de Borda Sabaté, assenyala que amb aquests treballs, que “estan bastant avançats”, “pràcticament queda la feina feta per després poder tenir la IGP, l’únic segell que t’identifica amb el territori i per tant podrà identificar el vi d’Andorra i tindrà una protecció com a tal”. Tor considera que el segell també serà útil per als cellers, que “podran fer les coses ben fetes” i tindran “més seguretats”. A?parer seu, ara “hi ha molt desconeixement i els controls són mínims”. Ara bé, no tot són avantatges. Riba apunta que el sacrifici que comporta aquest tipus de regulació és que “posa unes regles del joc que no es podran tocar” en anys i que per tant implica “uns condicionants bastant severs” que no tots els productors estan disposats a assumir. Colom manifesta directament que “no volem que ens vinguin a limitar” i és per això que aposta per “deixar-ho obert”. “Que la línia sigui que el vi estigui produït i embotellat aquí”, exposa i confessa que li fa “por”?que “nosaltres mateixos ens autolimitem amb una sèrie de normes”. Carles Verdaguer, propietari del celler Mas Berenguer, es mostra crític amb l’“intervencionisme del Govern” i avisa que “encara no sabem si [el segell] serà un avantatge”. Si serà bo o dolent, “tot depèn del que demanin”, etziba, i esmenta el cas d’algunes bodegues catalanes que s’han desentès de la Denominació d’Origen perquè “va molt bé als grans però als petits no els hi va gens bé”. Hi coincideix Colom:?“La gent està sortint de les DO. I?aquí encara és més complex”. Per tant, “que cadascú faci el que vulgui a casa seva”, sentencia.