Biblioteca en record de Martí Salvans
El síndic general, Vicenç Mateu, va ser ahir el vespre l’encarregat de descobrir la placa commemorativa, que batejava l’espai, que fins ara es coneixia com a biblioteca del Consell General. Ho va fer davant de desenes de persones, de tots els colors polítics, familiars, amics i coneguts de Salvans, que van fer que la biblioteca semblés molt més petita del que és. Salvans, que ahir hauria complert 65 anys, se’n va anar el 8 de juliol passat. “Ell havia estat un home de biblioteca i arxiu, un estudiós d’Andorra i de la seva història”, va afirmar el síndic, tot recordant l’empremta que ha deixat, més enllà de la política, ensenyant a “diverses generacions” del Lycée Comte de Foix. Mateu també va destacar la seva figura política com a conseller comunal a Canillo i al Consell General, abans d’agrair públicament “tot el que ha fet pel país”. “La placa farà que sempre estigui present i que perduri el seu coneixement, treball i estima que tenia per Andorra”, va destacar, poc abans d’entregar-li a la seva dona la capa, el tricorni que duia al Consell General i el llibre de condolences, juntament amb un recull fotogràfic de la seva etapa com a parlamentari. La seva dona, molt emocionada, també va voler adreçar unes paraules als assistents. El va recordar com un home “honest” i “de política, recerca i que duia el país al cor”. Durant les seves emotives paraules, va voler agrair al Consell General “el gest” en nom de tota la família i es va mostrar convençuda que el seu marit hauria agraït que “la petjada del Martí quedarà impresa per sempre en aquesta biblioteca”. Salvans ocupava l’escó al Consell des del 2011. Abans de fer el salt a la política nacional, havia estat conseller al comú de Canillo, entre els anys 2004 i 2007, al partit del qual era membre abans de formar part de DA, CDA + Segle 21. També va desenvolupar una important tasca com a historiador, especialitzant-se en el terreny de Concòrdia, el territori que històricament s’han disputat Canillo i Encamp. Pel que fa a la seva trajectòria empresarial, va ser director de Soldeu-el Tarter, agafant el relleu del seu pare entre el 1981 i el 1993.