El maltractament animal es castigarà amb penes de fins a 2 anys de presó
El Govern modificarà el Codi Penal per endurir les penes contra el maltractament i l’abandonament i equiparar-se als estats veïns
El Govern modificarà el Codi Penal per tal que tractar amb crueltat un animal sigui penat amb un any de presó i 6.000 euros de multa i maltractar-lo fins provocar-li la mort signifiqui una pena de fins a dos anys i una multa d’un màxim de 9.000 euros. Fins ara, el Codi Penal castigava el maltractament d’animals, en el seu article 502, amb una pena de multa de fins a 600 euros i d’un màxim de 3.000 euros en el cas d’agressions en un espectacle públic. L’executiu ha decidit modificar el Codi Penal per equiparar el càstig que s’infligeix a aquest tipus de delictes als estats veïns. A?l’Estat espanyol la pena per aquest delicte suposa fins a 12 mesos de presó en els casos més greus, mentre que a l’Estat francès la pena puja a un màxim de dos anys. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i el director del departament d’Agricultura, Landry Riba, van presentar ahir la proposta de modificació del Codi Penal i l’avantprojecte de modificació de la Llei de tinença i de protecció d’animals als cònsols de les set parròquies, que es van reunir a Encamp. El document, que s’aprovarà al consell de ministres de dimecres que ve, sosté que “els conceptes de patiment i maltractament queden en la subjectivitat” i “no es contemplen certs aspectes en la protecció de la fauna salvatge”.
Els canvisLa proposta incorpora penes de presó d’un any i una multa de fins a 6.000 euros per a qui maltracti amb crueltat i de fins a dos anys amb multa d’un màxim de 9.000 euros “quan el maltractament causa la mort de l’animal o es realitza en un espectacle públic”. També es castigaran amb presó, d’un any, els casos en què s’abandoni un animal domèstic, domesticat o mantingut en captivitat. La multa, en aquestes circumstàncies, arribarà als 6.000 euros. D’altra banda, quan l’animal es mori o pateixi danys molt greus per una imprudència greu, el càstig serà una pena d’arrest i multa de fins a 6.000 euros. En tots els casos s’imposarà, a més, una pena d’inhabilitació de tres anys de durada per tractar amb animals i una pena de privació de la llicència de caça o de pesca també de tres anys. Així mateix, la proposta inclou la possibilitat d’ordenar el comís de l’animal maltractat o de l’espècie amenaçada o protegida. A banda de modificar el Codi Penal, el Govern també revisarà les infraccions i sancions que preveu la Llei de tinença d’animals. En concret, les infraccions relacionades amb la tinença de gossos potencialment perillosos passaran de considerar-se molt greus a greus perquè sigui més fàcil cobrar les multes, que oscil·laran entre els 300 i els 600 euros. Alhora, en aquells casos en què els propietaris d’un animal hagin estat sancionats per maltractament d’animals, s’afegeix un període d’inhabilitació i s’introdueix la responsabilitat subsidiària de la propietat dels terrenys on hi ha bestiar.
NOU DIPÒSIT DE VEHICLES
El Principat tindrà un dipòsit judicial de vehicles embargats. Serà en un aparcament d’Escaldes-Engordany, davant de la comissaria de policia. El Govern està negociant amb els propietaris dels terrenys per tal de poder ampliar la zona i ubicar-hi el dipòsit. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va participar ahir en la reunió de cònsols d’Encamp per informar-los de la solució, que era una reivindicació dels comuns. Fins ara les corporacions eren les que es feien càrrec dels vehicles embargats, que ocupaven places d’aparcament que podrien estar lliures.
NOU DIPÒSIT DE VEHICLES
El Principat tindrà un dipòsit judicial de vehicles embargats. Serà en un aparcament d’Escaldes-Engordany, davant de la comissaria de policia. El Govern està negociant amb els propietaris dels terrenys per tal de poder ampliar la zona i ubicar-hi el dipòsit. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va participar ahir en la reunió de cònsols d’Encamp per informar-los de la solució, que era una reivindicació dels comuns. Fins ara les corporacions eren les que es feien càrrec dels vehicles embargats, que ocupaven places d’aparcament que podrien estar lliures.