La FinCEN al·lega que els Cierco no tenen potestat per pledejar als EUA
El Tresor manifesta que els propietaris no tenen dret a reclamar perquè els Estats Units “no van tancar” BPA i que el cas es dirimeix a Andorra
La demanda, presentada a la Justícia nord-americana a través del tribunal del districte de Columbia, es basa en el fet que la nota que va fer la FinCEN (unitat de delictes financer del Tresor) on s’acusava BPA de ser una entitat de risc de primer ordre en blanqueig de capitals va suposar condemnar el banc a la desaparició sense que els seus propietaris es poguessin defensar. Els Cierco incidien que la nota “encoratjava” les entitats de tots els països a bloquejar la relació amb BPA, així que es prohibia implícitament al banc operar, i el condemnava a la fallida. Es feia també referència al fet que l’objectiu real del Tresor era “acovardir” Andorra perquè el Govern no havia complert algunes de les recomanacions que havien fet els EUA en matèria de control del blanqueig. El Tresor ha contestat a l’escrit dels Cierco afirmant que no tenen cap base per pledejar i demanar una compensació perquè les autoritats nord-americanes “no han tancat el banc”. L’organisme federal recorda que el banc es troba intervingut per les autoritats andorranes, sense que aquesta mesura hagi estat demanada pels Estats Units, i el control es troba en mans del Govern andorrà i no de Washington. En l’escrit s’incideix que encara que els Cierco aconseguissin anul·lar la nota que va fer pública la FinCEN contra BPA el març de l’any passat, “res garanteix que els Cierco recuperin els seus fons [...] el tribunal no està obligat a acceptar aquesta afirmació com a certa fins i tot es pot desestimar atès que es basa en hipotètics esdeveniments futurs que estan fora del control dels demandants”.
Una proposta, no una sentènciaEl Tresor també posa en dubte la capacitat de reclamar que tenen els propietaris majoritaris de BPA “perquè no tenen cap base respecte que un canvi en les decisions que van prendre els Estats Units els beneficiaria perquè l’afer BPA s’està resolent per la legislació andorrana”. L’agència recorda que la seva nota era tan sols una “proposta” i no una resolució final (un any després el Tresor encara no ha fet pública la resolució de la proposta) i per tant no hi ha fonament per oposar-se fins que no hi hagi una decisió final. I no poden, segons l’Agència Federal, pledejar contra la proposta perquè els Cierco no són ciutadans dels Estats Units i Banca Privada no és una entitat nord-americana. L’escrit de resposta a la demanda de BPA el signen Eric Beckenhauer, Thomas Zimpleman i Lynn Yee, del departament de Justícia dels Estats Units. Els advocats que porten el cas dels Cierco contra el Tresor dels Estats Units són Eric Lewis, Katherine Thorney i Assron Wolfson, de la firma Lewis Baaach PLLC.
VENEÇUELA INVESTIGARÀ L'AMBAIXADOR A L'ONU
La comissió de control del Parlament veneçolà ha acordat investigar l’ambaixador a les Nacions Unides i expresident de Petróleos de Venezuela (PdVSA), Rafael Ramírez, per un possible delicte de corrupció al voltant dels diners de la petroliera que van ser presumptament blanquejats a través de Banca Privada d’Andorra. L’assemblea veneçolana ha decidit començar a investigar els casos de corrupció que estan sobre la taula i, segons el president de la comissió de control, Freddy Guevara, “la primera gran investigació” serà sobre Ramírez i l’anomenat cas Andorra. Guevara va afirmar que es calcula que la corrupció a Petróleos de Venezuela es podria situar “en uns set mil milions de dòlars”. L’assemblea va acordar demanar als Estats Units i a Espanya la documentació sobre les investigacions que han fet al voltant del cas de Petróleos de Venezuela i a la presumpta vinculació de Ramírez. Guevara va manifestar que “no és just que no hi hagi responsables per aquest cas”. Cal recordar que la Batllia andorrana investiga divuit veneçolans i cinc empreses d’aquest país per una sèrie de transaccions dubtoses, principalment relacionades amb el presumpte blanqueig de diners provinents de PdVASA. La Batllia hauria detectat transaccions sospitoses i per aquest motiu ha enviat documents tant als Estats Units com a Veneçuela perquè aportin informació que ajudi a aclarir d’on venien i on han anat els fons que es van moure a través dels comptes de Banca Privada.