El Superior anul·la la sentència de la Batllia d’un nou plet pel llegat dels Rebés

L’origen del conflicte va ser la renúncia que en nom dels seus fills n’havia fet el pare (amb el suport de la mare) molts anys enrere. Sobre la base d’aquesta renúncia, la donació de la tieta –amb propietats com un ranxo a Colorado i uns terrenys a França– passava a ser capital de la societat que gestiona el patrimoni familiar, Guillemó S. A. Quan els fills, ja majors d’edat, es van assabentar de l’existència del llegat van iniciar la demanda reclamant els seus drets i adduint que la renúncia no era legal. La Batllia, en primera instància, va donar la raó als litigants, ordenant l’anul·lació de les escriptures de renúncia i que el llegat i les rendes produïdes d’ençà de la defunció de Montserrat (1997) els fossin entregats. Però el Tribunal Superior (al qual van recórrer totes les parts en conflicte, inclosos els demandants, que al·legaven que la sentència de la Batllia no havia tingut en compte la totalitat de l’herència) ha anul·lat la resolució de primera instància. Però ho fa sense entrar al fons dels recursos. Estimant part del formulat pel pare dels litigants i una altra de les germanes, Neus, la sentència ordena que les actuacions es retrotreguin al moment de la interposició de la demanda ja que també n’hauria de ser part la mare dels demandants. L’afectada va signar al seu dia la conflictiva escriptura de renúncia. Posteriorment hauria manifestat que no era conscient del que signava, i que donava suport a la demanda dels fills tot i que demanava no ser part del plet. Ho va fer, però, abans de la presentació de la demanda. El Superior, però, resol que si la mare es vol aplanar a les pretensions dels fills ha de ser part del procés entre d’altres coses, assenyala la resolució, perquè en tractar-se de la nul·litat d’un “negoci testamentari” el procés requereix que “siguin cridats com a part defenent aquells que el van atorgar, en ares a la protecció del dret a la igualtat processal, contradicció i defensa” condició, continua el text, que recau en la mare dels demandants. La sentència assenyala que les actuacions s’han de retrotreure al moment de la presentació de la demanda, que aquesta ha de ser adreçada a la mare dels litigants i que aquesta l’ha de contestar, “de manera que si es vol aplanar pugui efectuar aquesta manifestació en seu jurisdiccional”.