La nova escola espanyola confia créixer
El centre d’Escaldes, que agrupa i unifica tot el sistema, espera mantenir pràcticament el 100% d’alumnes i aconseguir-ne de nous
Al contrari, preveu mantenir quasi la totalitat d’estudiants –uns 900, incloent l’institut– i fins i tot aconseguir noves matriculacions. L’escola passarà a estar integrada en un únic centre d’infantil i primària a Escaldes-Engordany a partir del setembre, el col·legi espanyol María Moliner. “Hem fet un sondeig amb un imprès de continuïtat de matrícula i esperem tenir pràcticament el 100% dels alumnes i portar molts alumnes de famílies que encara no han començat amb nosaltres”, va afirmar la consellera d’Educació de l’ambaixada d’Espanya, María Soldedad Salafranca, en la jornada de portes obertes que va celebrar ahir el col·legi que porta el nom de l’autora del Diccionario de uso del español. “Esperem anar creixent considerablement els propers anys”, va manifestar. Situació del personalSalafranca va assegurar que continuaran “tots els professors d’adscripció temporal, els funcionaris de carrera i alguns professors contractats que estan amb nosaltres des de fa molts anys”. Pel que fa als treballadors dels serveis de menjador i pati –que neguiteja les AMPA, com la d’Encamp, que els té contractats–, la consellera va assenyalar que “moltes persones que estan treballant en els centres que avui reubiquem aquí podran treballar a través de l’AMPA” del col·legi d’Escaldes, i va afegir que “no és el mateix tenir un menjador escolar per donar de menjar a 15 o 18 alumnes que un centre amb un menjador escolar per donar de menjar a més de 350 alumnes”. A més de no saber com fer front a les indemnitzacions, l’Associació de pares d’Encamp tampoc sap a hores d’ara quants empleats haurà d’acomiadar. Salafranca va expressar als pares “l’alegria” per l’aprovació, per part del govern espanyol, de la creació del centre, que en un futur es preveu que es traslladi a un altre edifici per agrupar també la secundària, ara a la Margineda.
REPORTATGE
Excursió de pares
Els pares dels nens que estudien a les escoles espanyoles del país van anar ahir d’excursió. El motiu era visitar les instal·lacions del centre que a partir del setembre acollirà els alumnes de tot el sistema i suposarà el tancament, per tant, dels col·legis de Sant Julià de Lòria, Encamp i Andorra la Vella. La majoria de pares que ahir van participar en les visites guiades que els professors van realitzar a l’edifici porten els seus fills als col·legis que abaixaran la persiana el curs que ve. I malgrat quedar sorpresos per la qualitat de les aules i els equipaments –més grans i amb més recursos–, van mostrar la seva preocupació pel canvi que suposarà canviar d’escola i portar els nens a una altra parròquia. Especialment perquè encara, i en la jornada de portes obertes d’ahir tampoc va ser així, no s’ha concretat el transport escolar que s’habilitarà. A falta d’informació, els mestres es van limitar a derivar els pares a la pàgina web de l’escola on tard o d’hora s’hi ha de publicar tota la informació relacionada amb l’autocar. Salafranca va voler ser contundent amb aquest tema:?“Els pares no es veuran perjudicats perquè nosaltres hem consensuat amb el Govern d’Andorra que des de totes les parròquies on en aquest moment hi tenim escola hi haurà transport públic”. I?va anar més enllà i va voler justificar els canvis perquè “des del punt de vista pedagògic la situació de quatre alumnes per aula no es justifica educativament”. No hi estaven gaire d’acord algunes mares que participaven a la visita guiada. “Sant Julià té molts avantatges. Són dotze alumnes a l’aula i reben una atenció més personalitzada”, narrava. “Estan més per ells”, afegia una mare que porta la filla al col·legi de la capital. El torn de preguntes que va posar el punt final a la ruta va deixar ben clar que malgrat el gran pati i les lluminoses aules la major preocupació paternal són els desplaçaments. “No només serà un canvi a la vida dels nens, per als pares també. Nosaltres no podrem portar la nena a la parada. No sé com ho farem”, comentava una mare mentre una altra remarcava que ara van a peu al col·legi i això, és clar, s’haurà acabat. D’altres criticaven la qualitat del servei de transport col·lectiu i les complicacions laborals que els comportarà haver d’adaptar-se als horaris i al lloc de pas de l’autocar. Malgrat tot, una mare descobria quin era el seu consol: “Al final nosaltres patim molt però els nens sempre acaben adaptant-se.”