La ‘coca’ que no era de ningú
Van ser enxampats amb possessió de168 grams de cocaïna i 18 de marihuana, però cap dels tres implicats en el cas –batejat per la policia com a Operació Ibiza–, té res a veure amb la droga, segons van assegurar ahir en les respectives declaracions al Tribunal de Corts. De fet, la principal encausada, una andorrana de 28 anys que es troba en presó provisional, va canviar de forma radical la seva versió respecte al que va explicar inicialment davant la policia i el batlle de guàrdia:?si aleshores va assenyalar que va rebre la substància d’un altre processat, ahir va dir que va ser el seu xicot, de 36 anys i nacionalitat portuguesa, el receptor de la droga per part d’aquest tercer còmplice. La parella va ser interceptada dins el seu vehicle per policies de paisà la tarda del 14 d’octubre del 2014, durant un control rutinari a les immediacions del Col·legi Sant Ermengol. Havien estacionat el cotxe sobre la vorera mentre esperaven una altra persona, a qui suposadament havien d’entregar la droga, i que ni es va presentar a la cita ni la justícia ha pogut localitzar. Els agents van trobar la coca amagada dins una bossa de plàstic, que al seu torn estava a l’interior de la bossa de mà de la noia. La dona també duia uns altres quatre grams al moneder, repartits en sis paperines. L’acusada va afirmar ahir que, malgrat dur a sobre el material, desconeixia el contingut de la bossa, que els hi hauria proporcionat poca estona abans, a la plaça Guillemó, el tercer processat. Aquesta persona també els hauria donat instruccions d’on havien de portar-la. El company sentimental de la dona, en canvi, va explicar que va quedar amb la processada a un bar de la capital, que ella ja duia la bossa i que van anar directament al Sant Ermengol, sense passar per la plaça de les Arcades. També va insistir que mai s’ha dedicat a la venda de drogues, i que ni tan sols n’havia consumit, un extrem que ella sí que va admetre. El tercer en discòrdia és un resident portuguès de 37 anys, amic dels altres dos processats –fins i tot havia arribat a viure a casa seva durant una temporada–, que va negar haver proporcionat mai cocaïna a ningú. El dia de la detenció al Sant Ermengol, de fet, estava treballant en una obra en una urbanització d’Engolasters. Ho va acreditar el seu cap, afirmant que l’home no es va absentar en cap moment, i que a l’hora en què hauria facilitat la droga als altres dos encausats –cap a les cinc de la tarda–, encara era a la feina. La parella, però, el va assenyalar aquell mateix dia com a coautor dels fets. La policia va intentar localitzar-lo infructuosament durant la tarda, i no el va poder detenir fins l’endemà, al lloc de treball. En el posterior registre del telèfon mòbil de l’home es van interceptar converses que segueixen patrons similars: nombroses persones que volen quedar amb ell, i d’altres a qui el processat reclama diners. La Fiscalia veu en aquestes converses la prova inequívoca que es dedicava al tràfic de drogues. Comunicacions per facebookDe la mateixa manera, el ministeri fiscal veu indicis d’aquest delicte en la parella, basant-se en una sèrie de comunicacions que van mantenir tots dos indistintament amb un mateix compte de la xarxa social Facebook, titularitat de la dona. En aquestes converses apareixien termes que el fiscal creu que són eufemismes per referir-se a la substància:?“això”, “fruita”, “garrafes de vi” o fins i tot, “licor de merda”, nom d’una beguda tradicional portuguesa. En les converses es feia referència també al preu del producte. La fiscalia demana 5 anys de presó per a la parella i 6 per al tercer implicat, així com una multa de 40.300 euros per a cadascun d’ells i l’expulsió definitiva del Principat dels dos homes. La defensa de la noia va justificar el canvi de versió al·legant que, al seu dia va decidir exculpar l’home a causa de la forta dependència emocional que sentia cap a ell. Així, va demanar que la pena sigui de dos anys, dels quals 18 mesos ferms –ja acomplerts–, i la resta condicional, per possessió de cocaïna. Els altres dos lletrats van sol·licitar l’absolució, per manca de proves.