Les empreses deixen de pagar amb el CDI el 24% per treballar a Espanya
El CDI amb Espanya, ja en vigor, fa que deixin de tributar l’impost al país veí i només hauran de passar comptes amb Andorra
El conveni per evitar la doble imposició (CDI) amb Espanya, que va entrar en vigor ahir, ha permès haver de deixar de pagar a tots dos països, de manera que si abans havien de pagar en impostos el 24% d’aquests serveis a Espanya i un 10% a Andorra, amb l’entrada en vigor del tractat només hauran de pagar aquesta darrera part. “La nova regulació per a les empreses que presten serveis fora és un dels punts més importants del nou tractat”, explica el director general del departament de Tributs i de Fronteres de Govern, Albert Hinojosa. Els canvis econòmics-fiscals suposen una oportunitat excel·lent per als empresaris andorrans que desitgen prestar serveis a l’estranger sense ser sotmesos a la retenció, així com als empresaris estrangers establir negocis a Andorra i només estar sotmesos als impostos del Principat.
Dos impostos però reduïtsEL CDI no implica, però, la desaparició de la doble imposició en tots els supòsits. “Hi ha casos en els quals la doble imposició hi seguirà sent, però el tribut a pagar es veurà reduït”, explica el responsable del departament de Tributs. Un exemple d’aquest doble impost però en reducció, contemplat al CDI, és el que es preveu amb els dividends. Posem per cas una empresa matriu establerta al Principat, que té, com a mínim, un 10% de la seva filial, amb seu al país veí. La societat mercantil andorrana rep 100.000 euros en dividends. Fins ara, havia de pagar un 19% d’aquesta quantitat a Espanya i tributar també el 10% al Principat. Amb el nou CDI s’estableix que seguirà pagant els impostos a totes dues bandes però, al país veí, el percentatge es reduirà fins al 5%. L’acord també preveu reduccions, encara que en menor grau, per als que tenen menys del 10% de les accions a l’empresa filial o per a les persones físiques que reben beneficis d’una societat espanyola. Fins ara la doble imposició implicava pagar, a banda d’Andorra, un 19% a Espanya. Ara la tributació allà serà del 15%. El CDI també inclou l’eliminació de la doble imposició per als residents en la venda de participacions d’una societat a Espanya, sempre que en tingui menys d’un 25% i l’actiu principal no siguin immobles. Fins ara, haurien d’haver pagat al Principat i un 19% dels guanys a Espanya. Ara, l’impost serà exclusiu a Andorra. On no hi ha canvis, però sí que s’ha mirat de regularitzar la situació, seguint el model de conveni fiscal suggerit per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), és en el cas de guanys per la venda d’immobles al país veí; de societats on l’actiu principal siguin immobles; o de la venda de participacions en societats espanyoles on el venedor, resident a Andorra, en tingui més d’un 25%. En tots tres supòsits, es mantindrà la doble imposició. Una altra de les millores econòmiques es produeix amb els cànons. Per exemple, un resident al país obté 10.000 euros en concepte de drets d’autor a Espanya. Seguirà tributant a tots dos països, però el que ha de pagar al país veí es veurà minvat. Concretament abans hauria pagat quasi 2.000 euros a Espanya (19%), però amb el nou règim en seran 500 (5%). L’impost del Principat, però, seguirà sent el mateix. També es manté la doble imposició però cau del 19% al 5% els impostos a pagar a Espanya en casos més específics com serien els préstecs fets per residents a entitats estrangeres.
EL CDI amb FrançaEl CDI amb Espanya arriba set mesos després de l’entrada en vigor de l’acord amb França. Tots dos textos són pràcticament iguals i, com en el cas d’Espanya, entre els seus beneficis més palpables i a les facilitats per als empresaris per prestar serveis a l’estranger en suprimir-se l’impost al país destinatari. No obstant això, en la comparativa entre tots dos acords, sí que hi ha alguns casos molt específics en els quals el text amb França resulta més beneficiós. Un exemple el trobem amb la venda d’accions d’una societat francesa no cotitzada on l’actiu principal d’aquesta són els immobles. En el cas d’Espanya, la doble imposició sempre hi serà. En el cas de França, el resident andorrà es podria estalviar haver de pagar l’impost a França en el supòsit que els immobles no estiguin afectes a activitats empresarials. També és millor el CDI amb França en el cas dels cànons obtinguts pels drets d’autor, ja que, en aquest cas, es tributarà exclusivament a Andorra sempre que aquests no incloguin enregistraments de so i imatge. En el cas del CDI amb Portugal, signat el setembre de l’any passat durant la celebració de la Cimera de les Nacions Unides, a Nova York, es troba en aquests moments en procés d’entrar a tràmit parlamentari a tots dos països. Un cop donin llum verda, es podrà fer efectiva la ratificació.
ELS PENSIONISTES RESIDENTS JA NO HAN DE PASSAR COMPTES ALS DOS PAÏSOS
El text limita les retencions al Principat i no hauran de pagar al país d’on s’obté la renda
Els pensionistes que resideixen al país i cobren una pensió d’Espanya hauran de pagar els impostos de la renda a Andorra. Fins ara tenien doble imposició.
Un dels punts clau del nou CDI amb Espanya beneficia directament els pensionistes residents al Principat que, amb l’entrada en vigor del nou text, quedaran exempts de passar comptes tributaris al país veí. “Es tracta d’un atractiu que ens pot servir com a atractiu per a la residència passiva”, assenyala el director general del departament de Tributs i de Fronteres de Govern, Albert Hinojosa. Per posar un exemple, fins a l’entrada en vigor del nou text, un resident al país que rebia una pensió de 50.000 euros com a conseqüència d’una ocupació anterior a Espanya, no vinculada a l’administració pública, tenia doble imposició. A banda de tributar sobre aquesta renda al Principat, també ho havia de fer davant de l’Estat Espanyol, amb retencions que podien variar entre el 8% i el 40%. A partir d’ara, les úniques retencions seran les que practiqui Andorra. En sentit invers, doncs, també es produirà el benefici. Els pensionistes de la CASS que ja no resideixen al Principat i als quals se’ls feia una doble retenció ja no l’hauran d’assumir. Qui sí que seguirà pagant a Andorra, però no al seu país, són els residents que ja no viuen aquí i que havien estat funcionaris de Govern. En el supòsit que hagués de rebre una pensió de més de 100.000 euros, la tributaria només a Andorra i no a tots dos països com estava passant fins ara.
Els Transfronterers Un dels aspectes que aclareix el nou acord és el que fa referència als transfronterers. Abans de la signatura del conveni Espanya volia que tots els residents espanyols que treballaven a Andorra tributessin a Espanya. A partir d’aquest divendres el treballador fronterer que no superi els 60.100 euros i només tingui la feina a Andorra com a font d’ingressos, estarà exempt de tributar a l’Estat espanyol i només podrà fer-ho a Andorra. On sí que hi ha canvis és per als residents al Principat que treballin fora, per una empresa estrangera, durant menys de quatre mesos. Fins ara, en aquest supòsit, havia de pagar la doble imposició. Per exemple, posant que per aquesta tasca fos retribuït amb 10.000 euros, havia de pagar a Andorra i un 24% a Espanya, és a dir, uns 2.400 euros. Ara, s’estalviaran d’afrontar els 2.400 euros i només hauran d’assumir la retenció que se’ls apliqui al Principat.
Artiestes i esportistes Sí que es mantindrà la doble imposició per als artistes i esportistes que resideixin al Principat i siguin remunerats fora del país. En aquest cas, l’impost que pagaran a Espanya serà del 24%. Sí que hi haurà canvis, però, en els casos en què la feina que duguin a terme fora de les nostres fronteres sigui finançada principalment pel Govern d’Andorra. Fins ara, es trobaven que se’ls retenia part dels guanys en tots dos països. Amb el nou CDI, només hauran de passar comptes amb Andorra.
REFORÇ JURÍDIC PER LES RESIDÈNCIES A ANDORRA
L’acord amb Espanya resol els conflictes de residència i evita els supòsits de doble residència. L’acord estableix, a l’article número 4, que una persona no física, que consta com a resident a Andorra i Espanya, es considera resident únicament de l’Estat on té situada la seva seu de direcció efectiva. En el cas de les persones físiques, que disposen de residències a tots dos països, l’acord estableix que és resident únicament de l’Estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets.