El poder de la televisió

Es preveu que 80 milions d’espectadors hagin seguit cada dia en directe les evolucions de les millors esquiadores del món a la pista l’Àliga. 23 cadenes, que donen cobertura aproximadament a una setantena de països, que van patir dissabte amb la lletja caiguda de Vonn i van celebrar ahir la recuperació miraculosa de la nord-americana, amb victòria en la mànega de supergegant inclosa. Tot està ideat perquè l’espectador no es perdi el mínim detall. Quilòmetres i quilòmetres de cables, 21 càmeres i els emplaçaments ideals per gaudir des de casa de l’espectacle del Circ Blanc. “Tot està calculat. A l’estiu la gent d’Infront fa una inspecció i després venen altre cop per acabar de decidir els tirs de càmera que necessiten per obtenir les millors imatges”, explica David Hidalgo, director de Serveis corporatius de Grandvalira Ensisa. Hidalgo té clar que “qui mana és la tele. Ells marquen l’hora de començar i si es pot ajornar o no la cursa, que és el que va passar dissabte”. Aquelles tres hores de més –de les 10.30 es va passar a les 13.30 hores– fins i tot podrien anar bé per tenir més audiència. “No crec que perjudiqués. En tot cas podria ser en mercats llunyans, però pels nostres mercats més importants, especialment l’espanyol, ens pot haver anat millor. Una cursa a les deu del matí potser és una mica d’hora. A la una, en canvi, és una bona hora, abans de dinar”, va indicar. Una seixantena de persones treballen des d’Infront per fer universal la Copa del Món. Una d’elles és la periodista Mariaelena Rizzieri, que valorava ahir les capacitats organitzatives d’Andorra i tenia en compte, curiosament, que “molta gent ve aquí a animar a les noies. Hi ha curses a Europa on no hi ha molts seguidors, en les proves de noies especialment“. Sobre la feina, la italiana va comentar que “tota la producció i el volum de recursos és el mateix arreu, sigui una cursa a Àustria o a Andorra. Aquí no es troba a faltar res”. Andorra està entre els millors.