Petició perquè s’anul·lin els interrogatoris al país del ‘cas Pujol’

Manuel Pujadas, advocat de dos dels testimonis, ja va anunciar divendres 12 de febrer que era molt possible que es presentés una demanda de nul·litat dels interrogatoris. Els diferents lletrats consideraven que hi ha múltiples motius per fer-ho, però no era clara la voluntat dels clients perquè com a mínim dos dels testimonis no volien arriscar-se que si la nul·litat es concedeix el jutge espanyol José de la Mata torni a fer la petició i hagin de passar dos cops pel mateix tràngol. Cal recordar que De la Mata, acompanyat d’un fiscal i una advocada de l’Estat, va interrogar a la Batllia tres gestors bancaris dels comptes de Jordi Pujol Ferrusola i un amic personal del fill gran sobre qui el sumari deixa sospites d’actuació com a possible testaferro. Es considera que el primer fet discutible és que fos el jutge espanyol qui dirigís l’interrogatori i Manuel Pujades va qualificar aquesta situació com “un fet inèdit a Andorra”. Va explicar que l’article 18 de la Llei de cooperació penal internacional assenyala que l’autoritat judicial pot permetre a les estrangeres assistir a l’execució de la rogatòria. Va destacar la paraula assistir per mostrar la seva discrepància amb la batlle Maria Àngels Moreno perquè hi va fer “una interpretació discutible i restrictiva en detriment de la tranquil·litat dels testimonis” perquè “qui havia de dirigir l’interrogatori era la batlle i no el jutge espanyol”. La petició de nul·litat es basa fonamentalment en dos autes judicials. Un per informar que hi havia secret de sumari a Espanya i l’altre per aixecar el secret bancari a Andorra perquè els testimonis poguessin parlar dels comptes dels Pujol. Com que dels autes no es va fer una notificació escrita els testimonis no van poder recórrer per oposar-se a l’aixecament del secret bancari. I és precisament aquest aixecament el que els obligava a respondre les preguntes i que, segons la petició de nul·litat, vulnera el dret a un procés degut perquè no es van poder oposar a aquesta decisió de la batlle. També es considera que va hi haver indefensió dels testimonis perquè en el transcurs dels interrogatoris se’ls va demanar que no parlessin amb el seus advocats. Per tot, l’advocat considera que s’han produït irregularitats que obliguen a declarar nul l’interrogatori.