Empleats de BPA impulsen una acció civil per poder reclamar
Membres de la plantilla es personaran com a part civil a la causa contra Joan Pau Miquel i la resta de possibles responsables, Govern i administradors inclosos
47576.jpg
El 13 de març l’exconseller delegat Joan Pau Miquel era detingut en el marc de l’operació Pura Sang, sota l’acusació d’haver creat una xarxa dins de BPA per al blanqueig sistemàtic de capitals d’origen il·lícit. Les dates són importants quan s’està a punt d’arribar al primer aniversari perquè jurídicament s’entén que precisament un any és el termini en el qual prescriuria la possibilitat de personar-se per demanar danys i perjudicis. Per aquest motiu, un grup de treballadors ja ha donat el vistiplau perquè es presenti una acció legal per personar-se com a actor civil dins de la causa penal en la qual està immers Joan Pau Miquel, i que en el futur pot ampliar-se a altres càrrecs del banc, perquè hi ha més d’una desena de persones imputades. Però també obre la porta a “acabar identificant aquelles persones físiques i/o jurídiques o institucions públiques contra les quals calgui finalment actuar per rescabalar-los dels danys i perjudicis patits: persones concretes, consell d’administració del banc, Govern d’Andorra o altres”. El posicionament dins dels tribunals permetria que “quan acabi la investigació duta a terme i se sàpiga què ha passat realment, podrem decidir actuar contra uns o altres, o bé seguir senzillament com a actors civils en el marc de la mateixa a fi que en el seu dia es valorin individualment els danys i perjudicis causats”.
Indemnització econòmicaL’acció civil significa que si qualsevol persona o institució és condemnada pel cas BPA els treballadors que se sumin a aquest moviment legal estaran en disposició de demanar una indemnització econòmica pels danys i perjudicis que els hagin pogut provocar les actuacions dels hipotètics condemnats. L’acció, segons fonts properes al cas, s’ha de presentar la setmana vinent per estar segur que no arribarà la prescripció legal, perquè es podria donar el cas que passat un any aquesta reclamació ja no fos possible. Amb aquest termini fixat, els advocats dels empleats han tramès, amb data 2 de març, una comunicació a tots els treballadors i extreballadors perquè s’hi sumin. Una part dels empleats ja ha donat el vistipalu i es mantindrà oberta l’opció fins al 7 de març.
Interrompre la prescripcióUn cop entrada l’acció civil, la possible prescripció s’interromp automàticament. El text recull que “es tracta d’una actuació pacífica que permet seguir la realitat dels esdeveniments, però no ens permet ser pro actius en la investigació dels delictes o bé oposar-nos a les decisions del tribunal sobre els delictes investigats, però sí que permet ser pro actius en tot el que es refereix als danys i les reclamacions conseqüents; es tracta doncs d’una actuació molt menys agressiva i pacífica que la d’interposar una querella, actuació que, tanmateix, sempre es pot dur a terme si les circumstàncies ho aconsellen”. Això significa que els advocats recomanen als treballadors esperar a veure qui finalment resulta processat en aquest afer, per decidir si els empleats han de presentar una querella concreta contra aquesta persona o institució. En canvi, amb l’acció civil la idea és a la inversa perquè com que és pràcticament impossible que la fiscalia formuli acusacions abans del 10 de març, “es corre el risc de tancar-nos definitivament aquelles altres vies de les accions civils o administratives perquè haurien pogut quedar prescrites”. La carta s’ha tramès a petició dels representants dels treballadors.
LA REVOCACIÓ AL 'BOPA' DELS EUA
La revocació de la nota del Tresor dels Estats Units contra Banca Privada d’Andorra va ser publicada ahir al Federal Register, el butlletí que recull els fets relacionats amb l’administració dels Estats Units. El text reprodueix bàsicament el contingut que ja es va fer públic recentment de forma oficial i que revoca les propostes de resolució que es van fer contra Banca Privada en la nota del Tresor del 10 de març del 2015. El text està firmat per Jamal el-Hindi com a sotsdirector de la FinCEN (Financial Crimes Enforcement Network) com a unitat de lluita contra el blanqueig del Tresor.