La CASS porta a la Justícia BPA per frau en cotitzacions
Els pagaments de la ‘caixa B’ del banc es feien en negre i ni es declaraven ni es cotitzaven, i van suposar una defraudació de 547.000 euros
47595.jpg
La parapública, segons fonts properes a la institució, ha decidit afegir-se a l’acció legal que la Batllia ja va obrir per delicte de frau en cotitzacions laborals i que s’està instruint com a causa separada a la que s’imputa a l’exdirector general de BPA Joan Pau Miquel, d’haver creat una estructura per al blanqueig de diners de forma sistemàtica des de Banca Privada. La investigació de la Batllia, segons recollia el sumari del cas, va descobrir que Banca Privada va crear un fons l’any 2006 assessorada per una societat panamenya que tenia com a objectiu pagar en negre a una sèrie de directius sense que hi quedés constància. Les retribucions es feien a través “d’una caixa B” i les primes que s’abonaven ni es declaraven ni es cotitzaven a la CASS. Aquest funcionament va comportar una defraudació de més de mig milió d’euros a la parapública des del 2007 fins al 2014 en el pagament de les primes sense declarar. La CASS ha decidit entrar també a aquesta causa separada per un delicte major de defraudació de cotitzacions laborals. L’exdirector general de Banca Privada Joan Pau Miquel, que fa gairebé un any que està tancat en presó preventiva, va al·legar davant la Batllia que els diners que anaven a la caixa B s’utilitzaven per pagar a empleats de BPA primes per assistència al consell del banc.
Taló per regularitzar el deuteLa CASS va rebre per correu el maig del 2015 un taló per valor de 547.908 euros per regularitzar el deute en les cotitzacions. En una carta signada per Joan Pau Miquel s’explicava que “he constatat certes irregularitats que, per mitjà de la present, passo a regularitzar”. En el sobre que es va entregar a la patrapública s’incloïen les fulles de cotització dels treballadors “als quals es van satisfer primes variables d’assistència al consell (de BPA) que incomprensiblement no foren cotitzades en el seu moment”. La CASS inicialment no va cobrar el taló adjunt perquè no sabia ben bé què fer-ne, en estar, a més, signat per una altra persona que no era Miquel. La parapública, però, finalment va cobrar l’import. I ha decidit entrar com a part en la via penal iniciada perquè, segons fonts properes a l’entitat, la institució té una obligació envers els afiliats de defensar els interessos generals. Davant d’una situació tan evident de frau, per les proves incloses al sumari i el reconeixement de culpa implícit en la carta que acompanyava el taló la CASS, creu que té l’obligació d’afegir-se a la causa per defraudació.
LA BATLLIA SOSPITA QUE LA 'CAIXA B' ERA PER PAGAR PRIMES PER BLANQUEIG
La Batllia té, inicialment, una teoria diferent respecte a quin era l’objectiu de la caixa B per al pagament en negre a empleats de Banca Privada. La investigació tracta de resoldre si la creació d’un fons econòmic d’aquest tipus tenia com a objectiu final entregar primes amb relació a les suposades pràctiques de blanqueig de diners de les quals s’acusa una sèrie d’empleats. En el sumari s’especifica que la caixa B “servia per retribuir com a mínim part dels implicats i, per tant, ens permet conèixer la implicació de l’entitat en els fets d’autes, i el benefici obtingut pels encausats”. I incideix que respecte als beneficiaris del fons secret s’ha de “conèixer quins eren els gestors i directius especialment premiats i quina era la seva retribució real, a més de com es distribuïa i qui en decidia el funcionament, atès que dit fons funcionaria com una caixa B”. Per aquest motiu, la batlle insta la policia que faci un escaneig de tots els moviments d’aquest fons amb tots els imports i beneficiaris. Aquesta és una de les vies d’investigació per demostrar les acusacions envers Joan Pau Miquel d’haver creat una espècie d’organització interna dins del banc amb l’objectiu de blanquejar capitals. I en haver de compensar empleats en negre s’haurien creat, sospita la Batllia, els fraus en la cotització.