Els 216 veïns de la Solana de la capital marxen dels habitatges

Els 216 residents dels carrers Mestre Xavier Plana i Ciutat de Valls van deixar ahir els pisos i se’n van anar a hotels o a cases de familiars

47617.jpg

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els barri de la Solana inicia avui un període de treva veïnal per estabilitzar dos rocs de 2,5 i 4 tones de pes en risc de despreniment. Una treva que ha de durar un mínim de set dies, fins diumenge que ve, tot i que alguns veïns explicaven ahir que ja s’han fet a la idea que serà més temps. I, de fet, les tanques del carrer Mestre Xavier Plana també indiquen que no es podrà aparcar fins al 4 d’abril. Un total de 216 veïns que viuen als números 4-6 i 10-12 del carrer Mestre Xavier Plana i al 32 i 34 de Ciutat de Valls van haver d’abandonar ahir casa seva com a mesura de precaució mentre durin les obres d’assentament dels rocs –els tècnics hi treballaran cada dia de les vuit del matí a dos quarts de set de la tarda–. 149 residents dormiran des d’avui en una desena d’hotels d’Andorra la?Vella i Escaldes-Engordany –en règim de pensió completa o bé en restaurants en el cas dels establiments que no ofereixen àpats–, mentre que la resta, 67 persones, ha optat per allotjar-se en cases de familiars. Protecció Civil, que s’ha ocupat de reallotjar les famílies que han hagut de marxar, ha reservat habitacions durant set nits a través de la col·laboració de la Unió Hotelera –ajut bàsic perquè molts establiments adduïen que ja estaven plens–. Durant tot el dia d’ahir un degoteig constant de veïns carregats de bosses i maletes van anar desfilant pel carrer Mestre Xavier Plana per dirigir-se a l’hotel cor­responent. “Fins a la tornada! On vas tu. Jo al Holiday. I tu? Jo al Festa Brava”, es podia escoltar ahir al carrer. Un grup d’agents de circulació informava els conductors dels vehicles que només podien estacionar per carregar els cotxes amb l’equipatge i marxar. “Sembla que us n’aneu per sempre amb tanta maleta! És que no sabem quan tornarem”, s’interpel·laven dos homes grans. Es podia veure gent amb barres de pa, llibres i fins i tot calaixeres. I, és clar, gàbies amb les mascotes. “Si mentre som fora cau un roc què?”, exclamava un veí. L’administració només ha previst cobrir als veïns l’allotjament i les dietes. Sobre els altres serveis, com el de bugaderia, el director de Protecció Civil, Francesc Areny, respon que “ja els vam dir que agafessin tot el que necessitin per a una setmana”, i hi afegeix que s’han adaptat a les necessitats de cada família –si tenien animals o demandes especials– a l’hora d’adjudicar-los un espai. Malgrat les molèsties inevitables d’haver de marxar de casa, ahir el barri de la Solana es va anar buidant a poc a poc entre la calma i la resignació.

ELS VEÏNS EVACUATS

“Mai ens havien dit que aquí hi havia risc”

EDUARDO RODRÍGUEZ“A partir d’ara em fa una mica de por. Abans mai mirava a la munta-nya. He mirat més a la muntanya aquesta setmana que en tots els anys que fa que sóc aquí. Ningú em va informar que aquí hi havia risc que caiguessin rocs quan vaig llogar el pis. Hem d’assumir aquest risc i sortir. Miraré altres zones i si trobo alguna cosa potser em traslladaré perquè ja no estaré tranquil. Hi ha dues famílies que ahir van marxar per la por.”

“A partir d’ara viurem amb desconfiança”

ALBERT SEGÒVIA“Quan vam començar a viure aquí ja havíem vist que estaven posant malles, però això que et diguessin que era de perill no ens havia passat mai. Marxar em genera intranquil·litat perquè no saps com acabarà l’obra. A partir d’ara viurem amb una mica de desconfiança. Tinc veïns coneguts que marxaran. Si ens donen seguretat ens quedarem. De moment no ens plantegem mirar pisos, però no se sap mai.”

“Els propietaris estem advertits verbalment”

DANIEL FORNELI.“Sóc propietari. Estàvem advertits de forma verbal. L’arquitecte l’únic que va esmentar és que si l’edifici tingués qualsevol problema no es podria arreglar depenent dels danys. L’informe no posava que era d’alt risc, posava que era una zona susceptible de danys naturals. A les escriptures no ho posa, però verbalment sí que ens ho van dir. El que sí que és veritat és que els tècnics ara ens han informat de forma molt ràpida.”

“Fa una setmana que no dormo per por”

ARMENTO FERNÁNDEZ“Durant aquesta setmana no he dormit pràcticament gens. Dels nervis i la por que porto al cos. Per què no ens desallotjaven la setmana passada? Durant una setmana podria haver passat de tot. Ens han posat la por al cos. Fa 18 anys que visc aquí i mai a la vida m’havien dit que això era zona de risc. No sé si tornaré, ja estic buscant pis, això ho tinc molt clar. No vindré aquí a viure amb la tranquil·litat que tenia.”

“De saber-ho no estaria vivint aquí”

JENIFER LOPES. “Vaig dir al comú que de saber que hi havia aquests riscos jo no hauria vingut. Fa un any estaven treballant aquí amb helicòpters i no va passar res. I ara de cop ens diuen que hem de fotre el camp. No ens han donat missatges que tranquil·litzin la gent, jo de vegades torno a les dotze de la nit o dino a la feina de tupper, qui em farà el menjar? La meva por no és pel desallotjament, és per saber si en tornar hi haurà casa meva o no. És possible que comenci a mirar pisos, ara la gent agafarà por.”

tracking