Acusació per blanqueig de 8 milions de dòlars
Una andorrana s’enfronta a quatre anys de presó ferma i a una multa d’un milió d’euros
Segons el ministeri públic, va intentar blanquejar 8.057.000 dòlars provinents d’una estafa a una entitat bancària britànica. La fiscalia demana tres anys de presó ferma i la mateixa multa per als que considera els seus còmplices, un espanyol i un italià no residents, als quals acusa dels mateixos delictes i que ahir van ser jutjats en rebel·lia. A la dona, veïna de Canillo, la fiscalia li imputa un tercer delicte: el d’escoltes il·legals i conductes afins per haver consultat sense consentiment el correu electrònic d’una tercera persona. Els fets es remunten al 2009, quan els tres processats, que s’havien conegut un any abans a través d’una web de contactes professionals i que tenien pro-blemes econòmics, van decidir utilitzar el compte bancari a Andorra de l’acusada, que era propietària d’una agència immobiliària i de gestoria. Volien fer ús del compte per ingressar diners procedents d’empreses dedicades als negocis amb matèries primeres (commodities) i de canvi de moneda. Després de diversos contactes, l’italià va proposar al grup un primer negoci. Vindria de la mà d’un ciutadà de Costa Rica, soci d’un advocat anglès que faria el primer ingrés en el compte de l’andorrana per un valor de 50 milions d’euros. La dona va anar a l’oficina de l’entitat bancària a Canillo amb la qual treballava per informar que els propers dies es rebrien aquests diners a través d’una transferència bancària. El 28 d’abril del 2009 van arribar els diners. No van ser 50 milions d’euros, sinó 8 milions de dòlars. Malgrat haver estat avisats per la clienta, l’entitat va sospitar de la transferència per dues raons. La primera perquè mai aquell compte havia mogut una quantitat tan gran de diners. La segona perquè a la documentació remesa pel banc autor de la transferència, la segona entitat financera britànica, hi faltaven els codis per validar l’operació. Els 8 milions de dòlars mai van ser ingressats al compte de la canillenca, ja que el banc andorrà els va bloquejar a l’espera de tenir més informació de la procedència dels diners. L’entitat va informar la processada dels problemes amb la transferència i ella va fer el mateix amb el soci costa-riqueny que aquells dies es trobava de visita al Principat. L’home es va encarregar de trucar a l’advocat anglès que va enviar un fax al banc andorrà amb la documentació requerida. En paral·lel, el banc britànic va informar al del Principat que els diners procedien d’un frau del qual havia estat objecte la pròpia entitat i va reclamar el retorn dels dòlars. Respecte al fax, els investigadors anglesos van confirmar que era fals. En estar els diners bloquejats, és a dir, que no s’havia realitzat la transferència, van ser tornats al banc d’origen. L’entitat andorrana va denunciar els fets a la policia, que va iniciar la investigació que va acabar amb la detenció dels acusats a final d’any quan es trobaven els tres al país.
Plans per 670 milionsLa declaració de l’única acusada que es va presentar a la Batllia i que es va allargar dues hores, va posar en relleu els moviments que els processats pensaven que podien haver fet de la mà del costa-riqueny. Es va parlar d’un primer ingrés de 50 milions d’euros i d’un segon d’11 milions més procedents d’inversors de Rússia i Dubai. La policia va trobar un contracte amb uns xinesos on es donaven poders a la dona per moure 500 milions de dòlars. Però, en definitiva, els únics diners que es van intentar ingressar al compte van ser els de l’estafa a Gran Bretanya. No es van ingressar a Andorra 150.000 euros que els tres acusats van rebre a parts iguals en concepte de préstec mitjançant una transferència a Espanya procedent d’Alemanya. La fiscalia considera provat el delicte de blanqueig de diners en grau de temptativa, malgrat que els dòlars mai van ser ingressats al compte de l’acusada. També considera provats que els acusats eren conscients que provenien d’activitats il·lícites i que els tres es van associar per cometre aquests delictes. El guany per les seves operacions era el 5% de tots els diners que s’ingressessin. L’any de presó addicional que vol per a la dona és per haver consultat el correu electrònic del soci costa-riqueny, un cop aquest va deixar de contactar amb el grup.
Peticions d’absolucióLes defenses dels dos homes demanen l’absolució. La de l’espanyol perquè diu que va ser enganyat per la canillenca i la de l’italià perquè no s’ha provat que participés en els fets. L’advocat de la dona també va demanar l’absolució, perquè no sabia que els diners procedien d’un delicte.