Els Cierco veurien bé rebre accions de la fusió de BPA amb un altre banc
Els germans Cierco veuen amb bons ulls que Vall Banc quedi en mans d’alguna entitat del país si en poden ser accionistes
47642.jpg
En aquest sentit, fonts del grup Cierco van assegurar que veuen amb bons ulls aconseguir una fusió amb alguna entitat bancària del país que també els reporti participació accionarial. Una fórmula que, segons van confirmar les mateixes fonts, comportaria la retirada de la demanda milionària que han presentat en contra de l’Estat. La proposta passa per evitar la subhasta de Vall Banc, de manera que la nova entitat quedi en mans d’algun dels bancs del país i que en proporció als actius bons aportats es doni la part corresponent de l’accionariat als propietaris de BPA, que d’aquesta manera podrien veure compensada la pèrdua de la seva entitat. Les fonts consultades van assegurar que aquesta seria “la millor solució per a tothom”, però van admetre que per arribar a aquest punt caldria “voluntat política”, un condicionant que fins ara no s’ha donat, ja que reiteren que aquesta via sempre ha estat menystinguda per l’administració andorrana. És per aquest motiu que, mentrestant, asseguren que seguiran treballant per defensar els seus interessos “amb tantes accions –especialment legals– com creguin escaients” per tal de restablir la seva reputació.
PublicacióPrecisament ahir des del grup es va presentar als mitjans de comunicació la publicació La intervenció del grup BPA, un recull documental amb el qual es vol acreditar que l’entitat intervinguda actuava “sota l’estricte compliment de la normativa”. En total s’han editat 2.000 volums del recull, coincidint amb el primer aniversari de la nota de la FinCEN, que també s’han fet arribar a les principals institucions del país. L’acció s’emmarca, segons van explicar des del grup, en un “exercici de transparència” en contraposició a “l’opacitat” amb què consideren que actuen les principals institucions encarregades de la gestió de la crisi. També es vol fer veure que “en cap cas BPA era allò que alguns pretenen fer veure que era”. El volum inclou una trentena de documents, alguns que ja s’han fet públics, com la notice de la FinCEN del 10 de març del 2015 i la posterior nota que la deixava sense efecte, i d’altres que havien estat sol·licitats per la comissió especial que investiga el cas BPA i fins ara no hi havien pogut tenir accés. Concretament s’hi poden trobar els resultats de les auditories fetes a l’entitat els darrers anys, així com les comunicacions tècniques que havia fet la UIFand per detallar les mesures que les entitats havien d’aplicar per prevenir el blanqueig de capitals, la carta que BPA?va fer arribar el 2014 a l’INAF per informar dels casos de risc reputacional, la nota verbal de l’agost del 2014 en què les autoritats americanes ja avisaven de les deficiències en mesures antiblanqueig i la posterior resposta del Govern, així com una breu anàlisi dels casos denunciats per la FinCEN en la seva nota. Pel que fa a les conclusions més destacades que s’apunten en la publicació, s’exposa que BPA “sempre ha complert amb els organisme de control i regulació i les normatives vigents a Andorra”, i es fa una crítica a la regulació existent, assegurant que el sector financer “no està correctament regulat i hi ha mancances que les institucions no accepten”, per la qual cosa consideren que cal demanar “responsabilitats a les institucions andorranes afectades”. D’altra banda, es torna a insistir que els casos denunciats ja es trobaven sota control judicial i que la revisió dels comptes per part de PricewaterhouseCoopers s’ha dut a terme seguint criteris que no tenen res a veure amb la normativa que actualment és vigent al Principat.
EL DOCUMENT
COMUNICATS TÈCNICSInstruccions de la UIFand que les entitats havien de seguir en matèria de prevenció del blanqueig de capitals.
CARTA A L’INAFMissiva que el grup BPA va fer arribar a l’INAF el març del 2014 informant-lo dels casos que tenien risc reputacional.
CONTROL INTERNS’inclouen els informes especials enviats a la UIFand en matèria de prevenció del blanqueig del 2011 al 2013.
DOCUMENTS JUDICIALSL’aute i la confirmació del desbloqueig dels comptes relacionats amb el cas dels veneçolans citat per la FinCEN.
NOTA VERBAL
La nota enviada pel consolat dels Estats Units l’agost del 2014 i la posterior resposta del Govern.
FINCENEl recull inclou tant la nota de la FinCEN del 10 de març del 2015 com la posterior que deixava sense efecte la primera.