Manel Sansa denuncia el comú de la capital

Qui era el director de protocol i comunicació de la corporació fins a l’1 de febrer passat, Manel Sansa, ha estat el primer a reclamar davant dels tribunals per acomiadament improcedent, malgrat que es desconeix si la resta de casos seguiran el mateix camí. A diferència del que defensa el comú, que assegura que eren càr­recs de relació especial i que, per tant, es podien destituir en qualsevol moment i sense una indemnització, Sansa considera que no és així. “He treballat onze anys seguits a casa comuna. Des del 3 de febrer del 2005 que la junta de govern va decidir contractar-me, es va establir un contracte verbal, mai n’hi ha hagut d’escrit, que es va mantenir fins a l’1 de febrer del 2016”, va explicar. Així doncs, i apel·lant al Codi de relacions laborals, remarca que la normativa deixa clar que “els contractes verbals s’entenen, llevat de prova en contra, per temps indefinit”. Sansa, a més, destaca que el codi, en l’article número 1, també diu que és aplicable “a totes les relacions laborals que es desenvolupen al Principat”. Partint d’aquests supòsits i afer­rant-se també a l’ordinació de la funció pública del comú reclama que “s’apliqui la legalitat vigent”, i d’aquesta manera cobrar la indemnització corresponent als anys treballats més la quantitat corresponent al preavís que no se li va donar. I és que l’exdirector de comunicació de la corporació va explicar que un cop va arribar la nova majoria comunal va mantenir una trobada amb la cònsol major, Conxita Marsol, que en assabentar-se que tan sols li faltava un any i mig per jubilar-se li va assegurar: “Et quedes aquí fins que compleixis els 65.” Un compromís que assegura que li va expressar dues vegades. És per aquest motiu que es va mostrar especialment dolgut pel fet que amb prou feines 15 dies més tard, “divendres 29 de gener a dos quarts de tres de la tarda”, se li comuniqués que la junta de govern havia decidit destituir-lo. Sansa va explicar que en un primer moment es va negar a signar els papers de la quitança i que corresponia als dies de festa del mes gener, ja que tampoc estava d’acord amb el document que l’acompanyava i en el qual s’exposava que el cònsol sortint, Jordi Minguillón, ja l’havia informat de la petició de la nova majoria d’allargar la seva relació contractual durant un mes. Finalment, dilluns 1 de febrer Sansa va signar la quitança, fent constar la seva disconformitat i tenint en compte que també se li va afegir la part corresponent a les vacances del 2015 que encara no havia cobrat. “Si vaig treballar fins al 31 de gener és perquè era la meva obligació, si no, no ho hauria fet”, va assegurar, lamentant que “la cònsol ha faltat a la seva paraula. És curiós que qui té el deure de representar una corporació comunal no sigui una persona de paraula”. Sansa assegura que “tan sols reclamo el que és meu” i critica que “se m’ha fotut al carrer amb una puntada de peu al cul i contravenint l’ordenament jurídic”. En la demanda també hi consten, com a precedents, dos casos de directors acomiadats a la Massana i Encamp, i a qui la justícia va donar la raó, a més d’un cas de la capital en què la primera instància també ha fallat a favor del recurrent.