“Val la pena ser optimista, és l’única via per sortir-se’n”

No us permeto que us desanimeu. El món no sé si l’arreglarem, però el nostre l’hem de començar a arreglar.” Resseguint la lliçó vital que li va proporcionar l’experiència compartida amb l’eminent Zygmunt Bauman, el periodista Carles Capdevila ensenya com fugir del plany per fer, amb humor, un entorn més amable on viure. Una entrevista amb el sociòleg va marcar de tal manera el periodista Carles Capdevila que el fa servir d’eina per verbalitzar com viu la seva vida: “Val la pena ser optimista perquè és l’única opció de sortir-se’n. La persona que creu que se’n sortirà té opcions. La que no creu que se’n sortirà, no.” Veritats com punys que potser no oblidem però sovint apartem mentre vivim i que el director fundador del diari Ara s’encarrega d’escampar arreu on va. Ahir va ser el torn del Principat en un acte organitzat per Andbank. Una sala plena de gom a gom va demostrar com ens convé –i ens agrada– que ens recordin l’essencial: “El sentit de l’humor és bàsic per aixecar-se cada matí i no deprimir-se. L’humor és el màxim mèrit de l’home. Hem de saber riure’ns de les nostres tragèdies i fer de la vida una tragicomèdia.” Riallades contínues interrompien el discurs de Capdevila –tot i que ell va confessar que prefereix un bon somriure– mentre explicava com ha après dels aficionats. Aquelles persones que treballen pels altres de franc i estan contentes. “Aquell 2% de la gent que quan hi ha un problema l’intenta arreglar en comptes de queixar-se. Aquesta gent que està tot el dia reunida, que treballa gratis però que és feliç.” Els que ara se’n diuen emprenedors i que estan al costat oposat als emprenyadors, els que “no fan ni deixen fer”, segons el comunicador. El missatge era clar: “El món professional necessita beure de la il·lusió del món amateur.” Per això cal, però, que canviem. “Si volem arreglar el món haurem de canviar. Reinventar-nos. Canviar és anar a millor.” Un canvi senzill que passa per recuperar la vida que duien els nostres avis, la dels artesans: “Una part del canvi implica recuperar coses que ja teníem i que hem perdut. L’artesà és una persona feliç.” Recuperar l’actitud dels artesans és la recepta de Capdevila, la prova corpòria que les experiències viscudes són, sempre, eines per a la vida i l’aprenentatge, si és que aix pot anar deslligat. Perquè el temps, en una tragicomèdia, fa més profit.