La desigualtat de sou entre homes i dones és d’un 23%
Les diferències de sou entre homes i dones afecten tots els sectors productius i arriben a ser del 44% a la banca
47667.jpg
L’àmbit on és més exagerada la disparitat és al sector financer, on els homes van arribar a cobrar el 2015 5.290 euros al mes de mitjana, mentre que les dones en van cobrar 2.960, un 44% menys. La secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester?Fenoll, va destacar ahir, coincidint amb el Dia de la?dona treballadora, que mentre en alguns àmbits els salaris estan “totalment equiparats”, és al sector financer i als consells d’administració on les diferències es noten més. Fenoll, a més, no creu que la dona pateixi més dificultats econòmiques que l’home. Amb tot, malgrat l’accentuada diferència que hi ha al món de la banca per l’elevat sou masculí, les desigualtats són generals a tots els sectors econòmics del país. Així, a la sanitat les diferències són del 30,6% –els homes van cobrar l’any passat 2.803 euros i les dones en van percebre 1.944 al mes– mentre que a l’àmbit de la producció i distribució d’energia els homes cobren un 20,6% més –3.000 euros al mes enfront de 2.380–. En d’altres sectors la desigualtat va dels 300 euros i escaig de disparitat a l’administració pública, a l’educació o a les activitats socials, als 400 de la indústria manufacturera i la reparació de vehicles o els 500 del sector immobiliari. Al sector de l’hostaleria les diferències de salari entre homes i dones va ser del 13% –1.582 enfront 1.373 euros al mes de mitjana–.
Manca d’oportunitatsMalgrat que en aquest cas la desproporció no és tan acusada com en altres sectors, la desigualtat de gènere es percep qualitativament. En aquest sentit, Montserrat Nazzaro, presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra?(ADA), constata, a més de la diferència de sou per fer la mateixa feina, un greuge “lligat a la promoció”. “Les dones tenen menys oportunitats professionals. Tenim igualtat de lleis però no d’oportunitats en l’àmbit professional”, afirma, i denuncia “la manca d’oportunitats, de promocionar la dona i fer-la decisiva”. Un fet que –subratlla– es nota molt a l’hostaleria, on “els caps són homes i les treballadores són dones”. Fenoll, de la seva banda, considera que “Andorra és una mostra que hi ha dones a llocs molt representatius, de la política, de l’empresa...”, però puntualitza que on més es nota la desigualtat és a l’àmbit financer, on hi ha “menys representació femenina” als llocs de responsabilitat. “Una entitat hauria d’anar incorporant dones als càrrecs més directius i d’importància”, manifesta, de manera que considera que “un aspecte a millorar seria que no hi hagués la diferència salarial que hi ha en certs càrrecs”. Per Nazzaro, aquest fet té a veure amb la conciliació laboral i familiar. “Mentre les dones tinguin el rol que tenen de ser les que tenen cura dels grans i dels petits estaran en desavantatge” envers els homes i, consegüentment, ho tindran més complicat per accedir a llocs de responsabilitat com sí que aconsegueixen fàcilment els homes perquè se’ls deslliura del rol de cuidadors. Fenoll hi coincideix i assenyala que “la dona té atribuïts uns rols de cuidadora dels fills i la gent gran que hauria de ser totalment repartit”, ja que “la dona ha de tenir les mateixes possibilitats de projecció de carrera laboral i social que l’home”.
TRENCANT ESTEREOTIPS
Qui us cuida a casa quan esteu malalts? La mama. Quantes noies coneixeu que siguin bomberes? Cap. Com són les princeses? Guapes. I els prínceps? Valents.” La llista seria molt llarga. Són tòpics ben arrelats a la societat que els infants adquireixen de petits. Un taller impulsat per l’equip d’atenció de la?dona intenta trencar aquests estereotips entre els més petits. “Les dones poden fer les mateixes feines que els homes, com ara jugar a futbol, i els homes també poden ballar” o “no hi ha jocs per a nens i jocs per a nenes, els jocs són per a tothom”. Educar en la igualtat des de ben menuts és la norma bàsica d’aquesta activitat que un grup d’educadores, treballadores socials i psicòlogues va dur a terme ahir a la ludoteca de Santa Coloma amb nens d’entre cinc i dotze anys. Un taller que es va fer amb motiu del 8 de març de forma puntual i que també es fa als instituts el 25 de novembre. Caterina Aleix, educadora de l’EAD, assegura que és “més fàcil” trencar mites en els infants que no en els adolescents, perquè “socialment no estan contaminats”. “Com més aviat comences més aviat trenques motlles”, sentencia. L’arrencada de l’activitat és el relat d’un conte de Sant Jordi (editat per Baula) on el drac és un cuiner que renta plats i on tots els rols estan invertits. Invertits en una societat, la real, on encara no ho estan gaire. De fet, de la quarantena de menuts que hi havia ahir a la ludoteca, les tendències no eren gaire diferents a les de sempre: els nens volien ser futbolistes, astronautes, policies, bombers... i les nenes ballarines o mestres. A?secundària, en canvi, el que es treballa és la violència masclista o la idea de l’amor romàntic. “Veiem canvis, però els estereotips segueixen marcats”, lamenta Aleix.