Xavier Felipó serà l’únic encausat pel ‘cas Valora’

El cas Valora va esclatar el 2007 i des d’aleshores la causa ha passat per quatre batlles diferents. Va ser l’INAF qui va intervenir la societat gestora de capitals davant el forat econòmic creat i va portar el cas a la fiscalia. Després de quatre demandes per part del Govern, l’octubre del 2009 se’n va decretar la fallida. Les pèrdues de la societat se situaven aleshores en 24 milions d’euros. El 2014 la Batllia va determinar que les investigacions fetes durant set anys establien que l’únic responsable és Felipó, per tant l’únic que ha de ser jutjat, i que la resta d’investigats o de possibles responsables subsidiaris (societats o institucions a les quals els clients reclamants demanen que es facin càrrec de les pèrdues) havien de sortir de la causa. Diferents clients van recór­rer contra aquesta decisió i ara el Tribunal de Corts ratifica aquesta decisió i deixa la porta oberta que es jutgi Felipó aviat. En la sentència s’estableix que Felipó és l’únic responsable “en tant que director general de Valora, que era qui efectuava les inversions, algunes altament arriscades (en una mena de fugida cap endavant), i que va amagar les pèrdues sofertes –cada cop més importants– bé no informant, bé lliurant dades parcials o alterades no tan sols als clients concernits, sinó també als mateixos membres del consell d’administració [Jordi Jofre i Jordi Martí]”. En l’aute de Corts s’indica que Jofre i Martí “no tenien una participació activa i directa en la gestió i administració en el dia a dia del funcionament de la societat, ja que feien funcions comercials com a prescriptors de Valora i ignoraven la realitat de les operacions dutes a terme pel mateix Felipó, fins al punt que haurien adquirit dita societat amb préstecs o garanties en forma d’avals personals [inclosos familiars]”. Amb aquests arguments es decideix mantenir l’eliminació de la seva condició d’imputats. Els mateixos arguments serveixen per descartar com a encausats l’administrativa comercial Isabel Fernández i el comercial Albert Mortés. També queda fora Alfonso Casas. Pel que fa a la responsabilitat civil subsidiària, els recurrents demanaven que es fessin càrrec diverses societats que van de la propietària Fibanc a les auditores KPMG o Deloitte, o d’altres de relacionades com Gessa i Q-Renta. També es pretenia que l’INAF o Govern, per no haver detectat el problema amb anterioritat, es fessin càrrec subsidiàriament de les pèrdues. Corts estima que l’únic responsable subsidiari de les pèrdues és Valora. Amb referència als auditors s’estima que les actuacions “van estar dintre dels protocols”, i que pretendre que l’INAF o Govern se’n facin càrrec no té cap sentit “quan no apareix implicat cap funcionari o autoritat” en les pràctiques irregulars.