Malestar i clam per una solució per al ‘cas BPA’

Unes dues-centes persones es concentren davant la seu central de BPA per expressar la indignació per la manca de respostes un any després

Publicat per

Creat: 11.03.2016 | 06:59

Actualitzat: 11.03.2016 | 06:59

Una bona part lluïen adhesius reivindicatius per reclamar “la veritat”, que hi hagi “responsables”, la “dimissió del Govern” i també perquè l’exconseller delegat Joan Pau Miquel, en situació de presó preventiva, surti de la Comella. Un dels promotors de la concentració, Lluís Ferreira, treballador de l’entitat, va expressar el sentiment generalitzat dels afectats, clients i treballadors: “Els clients continuen sense saber quan podran recuperar els seus estalvis, sense saber quina part dels estalvis podran recuperar, i els treballadors continuem sense saber si mantindrem la feina.” Són 365 dies quan, tal com es queixava Antoni Sánchez, client de BPA i marit d’una treballadora, la crisi s’havia de resoldre “en 60”. Sánchez va recordar que hi té dipositats els estalvis des de fa 46 anys, quan BPA no era BPA, sinó Banca Cassany. “I ara, a punt de jubilar-te, després de tota la vida treballant per tenir la mica de calés, des de fa un any els nostres diners estan segrestats”, es va lamentar indignat. Pepita Flores és una històrica de la plantilla del banc. Hi treballa des que tenia 17 anys, i en fa 46. La situació, va exposar, “m’afecta doblement, com a clienta i com a empleada”. Amb un adhesiu on hi deia “volem responsables”, manifestava que “jo el que vull és que s’acabi tot, que es digui qui és el culpable i que pagui per aquest trastorn, a nosaltres i al país”. Una altra clienta, Loli Díaz, clamava perquè “em tornin els diners, que són meus, de molt temps de feina”. Va explicar que té un pla d’estalvis bloquejat i que s’ha afegit a una demanda judicial pel perjudici que està patint: “Si no ens fan cas a nosaltres, a la justícia li faran cas, oi?”

El manifest“Ja n’hi ha prou de mentides. Volem la veritat!”, acabava el manifest que tancava la concentració. Un escrit que lamentava la manca d’informació perquè?“de respostes clares i transparents, cap ni una. Sabrem mai del cert què va passar? No ens mereixem els afectats una explicació clara i rotunda per part dels nostres governants?”, que denunciava “la criminalització” a què s’ha sotmès “accionistes, treballadors, clients”, i que expressava dubtes sobre l’auditoria de PwC perquè “no coneixem els criteris que s’han aplicat per revisar comptes i clients”. Un crit de “Govern dimissió” d’un assistent va ser l’únic que va trencar el silenci amb què va transcórrer la mobilització. Entre els assistents, també hi havia el primer secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, que va exposar que la formació se sumava perquè “lamentablement ha passat un any i tant els clients com els treballadors tenen la incògnita de saber com es resoldrà el cas”.

DESMUNTANT LA TEORIA DE LA CONSPIRACIÓ

Redacció - Andorra la Vella

Res de rivalitats polítiques, res de lluites empresarials ni pel control del país. El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, no va dubtar ni un moment a desfer qualsevol teoria conspirativa que l’advocat de la família Cierco, Jaume Bartumeu, havia apuntat com a motivadores de la crisi de BPA. “Creu que Andorra pot aconseguir la conxorxa dels Estats Units perquè algunes famílies n’acabin enfonsant unes altres?”, va preguntar durant l’entrevista que li va fer Josep Cuní a 8tv. Cinca responia així, també, a les paraules llançades per Bartumeu al mateix programa dimecres al vespre. I, de fet, va anar més enllà, acusant l’advocat de barrejar els seus interessos personals amb els professionals, tot recordant que a més d’advocat és excap de Govern i president d’un partit amb representació parlamentària. El ministre va desgranar el fets, la nota de la FinCEN, el tall immediat dels corresponsals i la intervenció del banc. Unes accions objectives que van portar el regulador i el Govern a actuar immediatament per evitar el risc de contagi a la resta de la plaça financera. I encara més. Va deixar clar que “la guerra comercial” de les entitats del país “no és a Andorra”, sinó que “el seu punt de mira està en l’expansió internacional”. És per aquest motiu que va insistir en el fet que “no té cap sentit” que algú dissenyés “un atac d’aquesta mena”, que podia acabar arrossegant la resta de la plaça. “L’última de les nostres preocupacions és si hi ha una lluita entre dues famílies”, va concloure.