El síndic critica la difusió de “rumors” sobre el ‘cas BPA’

Discurs “fora de lloc”Les paraules del síndic arriben cinc dies després de la polèmica entrevista de Jaume Bartumeu a 8tv que, com a advocat dels germans Ramon i Higini Cierco, denunciava lluites polítiques i del sector empresarial contra els accionistes majoritaris en l’afer BPA. Bartumeu, present a l’acte, va assenyalar que li sabien “greu” les paraules del síndic. Puntualitzant, però, que es manifestava com a excap de Govern i president de Socialdemòcracia i Progrés (SDP) i en cap cas com a lletrat. “Als que érem a fer la Constitució, l’hem defensat i ens la creiem ens sap molt de greu que en un discurs, que ha de ser institucional, el síndic agafi el barret de membre de DA fent un discurs polític desplaçat per la diada d’avui. Com a president de SDP només puc dir que ho trobo lamentable”. En aquest sentit, també es va manifestar el conseller general de SDP, Víctor Naudi. “Aquesta part en un dia com avui no tocava. Cadascú ha de defensar els seus interessos. Existeix el dret de discrepar i no allò que alguns formen part de la solució i els altres no”, va assenyalar. Per contra, Naudi va valorar de positiu “que aquesta vegada, en part del discurs ha tocat més de peus a terra, reconeixent que la cosa està complicada, que no hem sortit de la crisi i que encara cal ser prudents”. Qui sí que va voler mostrar el seu suport a les paraules del síndic, va ser el cap de Govern, Toni Martí. “Ha estat un discurs molt clar. Els que tenen responsabilitat, cadascú des del seu lloc, hem de fer la nostra feina i no des de l’entorn de la rumorologia” va assegurar. Va insistir en el fet que els passos seguits al llarg del darrer any eren els necessaris. “Entenc que un any per a aquella gent que tenen els seus diners, legítims, és una gran angoixa. Però més ho seria que estiguessin com s’han vist molts estalviadors en les últimes crisis financeres”, va dir, abans de demanar que “deixem fer a l’AREB. Hi ha una subhasta en curs que quan estigui feta faran pública. No a l’entorn d’una rumorologia, sinó d’un treball seriós, fet per una empresa de renom internacional”. També el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, va estar d’acord amb la crida del síndic a no alimentar realitats paral·leles. “Hi una mena de pugna informativa, bastant evident entre les institucions que han de gestionar l’afer BPA i el lobby que s’ha articulat al voltant dels antics accionistes de la BPA. Sí que és cert que tothom ha de defensar els seus interessos, però una cosa és la controvèrsia informativa i l’altra, i més perillosa, la manipulació informativa. I de vegades això està succeint”.

Resolució, pendent El president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, no va voler entrar en la rumorologia denunciada pel síndic, però sí que va insistir en el fet que la resolució del cas segueix pendent. “El cert és que, tot i notes, accions i reaccions, la situació és encara pendent de resoldre. Està bé que la FinCEN hagi dit el que ha dit, però no ens movem per acció, sinó per reacció”, va criticar, tot afegint que “les institucions andor­ranes són les que tenen la patata sobre la taula, les que han de donar seguretat al sistema i resoldre d’una vegada per totes el tema de la BPA. Fins que no sapiguem això, la resta és màrqueting”. Per la seva part, el conseller general del Partit Socialdemòcrata i president del grup parlamentari mixt, Pere López, va lamentar que el síndic pràcticament hagués centrat tant el seu discurs en l’afer BPA. “És una qüestió que ens preocupa, i molt, però és una qüestió que tampoc s’ha resolt. Hem trobat a faltar també d’altres qüestions socials que es viuen al país. Persones que ho estan passant malament. I això ho hem trobat a faltar al discurs”, va dir.

El ‘cas Troguet’ El cas del sotsoficial de policia condemnat pels trets a la comissaria i la crida a la societat a no generalitzar també es va poder llegir, entre línies, en el discurs de Mateu. Va fer una crida als funcionaris a ser “exemplars”. “Són dipositaris de la sempre incerta confiança, que tant costa d’aconseguir com fàcil és de malbaratar”, va dir, abans de remarcar que “l’acció individual de cadascun de nosaltres compromet la prosperitat actual i futura, la percepció que es té de nosaltres com a societat i el bon nom de tots”.

CRÍTIQUES DE L'OPOSICIÓ PER L'ABSÈNCIA DE L'ACORD AMB EUROPA AL PARLAMENT

Liberals encara no ha decidit si se sumarà o no al pacte d’Estat signat amb PS i SDP

El síndic general no va fer referències al futur acord d’associació amb Europa durant el seu discurs. SDP i Liberals van criticar aquest fet, ja que el consideren prioritari per al país.

El futur acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea va ser el gran absent del discurs del síndic general, Vicenç Mateu. Des del grup parlamentari liberal, així com Socialdemocràcia i Progrés van coincidir a lamentar una “absència” que consideren cabdal per al futur del país. “L’embarcament amb Europa ha estat absolutament absent al discurs”, va criticar el president d’SDP, Jaume, Bartumeu, tot recordant que ha estat l’any “del pacte d’Estat, que no ho és perquè el senyor Toni Martí, a l’hora de tancar-lo, va marginar al principal partit de l’oposició. I és un tema que, pel que veiem, no afecta les prioritats partidistes, ja que no n’hem escoltat res”. Un mes i mig després de la signatura de l’acord amb els grups parlamentaris, i malgrat que ja han rebut els informes els assessors externs sobre l’impacte que l’acord pot comportar per al país, Liberals encara no ha decidit si en formarà part. En aquest sentit, el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, va voler puntualitzar que, amb el text ja signat, “ara ja no és un tema de dates. Les portes ja es van tancar en el seu dia, quan van signar el pacte. Estem on estem i ara qui ha de negociar, amb pacte o no, és Govern, que és qui té la competència”. Per als Liberals “el pacte no és essencialment el que ens preocupa, sinó que la via sigui l’encertada i aquí és on tenim els nostres dubtes i és el que volem acabar de valorar”. Per Pintat “no és un tema d’integrar-se o no. Volem el millor per a Andorra. Però volem fer els nostres posicionaments i quan tinguem aquestes anàlisis els posarem damunt de la taula” Ara bé, va voler remarcar que la decisió de sumar-se o no “es prendrà mitjançant debat en el si del grup parlamentari”.

Crida a la unió En el seu discurs, però, Mateu sí que va voler incidir en la importància d’anar a la una i va demanar als partits que “deixem de costat la crispació que a voltes ha acompanyat aquest primer any de legislatura”. Per aquesta raó, va fer una crida al “diàleg, al pacte i a la tolerància”. “Tenim l’oportunitat de demostrar, una vegada més, que els andorrans som capaços de treballar colze a colze, amb generositat i aparcant diferències supèrflues”, va suggerir, tot afegint que “el que ens hi juguem és el futur del nostre país”.

CANDIDATURA PER SER SEU D'UNA CIMERA DE L'OSCE

Andorra podria acollir l’any vinent l’assemblea de tardor de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Així ho va anunciar la consellera general Meritxell Palmitjavila, membre titular de la delegació andorrana a l’organisme, durant la sessió tradicional del Consell General amb motiu del dia de la Constitució que se celebra a Casa de la Vall. Palmitjavila, que va agafar les regnes de la delegació amb la dimissió de Conxita Marsol com a consellera general, va llegir l’informe sobre l’activitat de la delegació parlamentària a l’OSCE. Va ser llavors que va plantejar la proposta d’acollir l’assemblea parlamentària de la tardor al 2017, fet que suposaria, segons va avançar, la participació de mig miler de persones, en especial 200 parlamentaris de 57 estats membres i d’altres estats com Mònaco, Liechtenstein, San Marino, Rússia, el Canadà i Mongòlia. En la sessió tradicional del consell d’ahir també es va fer el repàs de l’activitat de la delegació andorrana a l’assemblea parlamentària de la Francofonia (APF), a càrrec de la consellera general, Patrícia Riberaygua. En aquest cas, la consellera va donar a conèixer que s’han començat a fer contactes perquè Andorra, que forma part de l’ens com a observadora des del 1983 i com a associada des del 1989, pugui passar a ser secció membre. Després de la lectura dels informes de les delegacions andorranes, els consellers generals es van fer la tradicional fotografia a les escales.