“La Unió Europea busca la complicitat d’Andorra”

Consensuar una mateixa política exterior i de seguretat per a tota la Unió Europea pot semblar complicat.Pot semblar una mica paradigmàtic perquè és construir política sense cedir competències. Els estats membres no han transferit competències a la Unió Europea i per tant tots els estats membres mantenen la seva diplomàcia, la seva seguretat i la seva defensa. Però no és tan estrany. És una cooperació intergovernamental.

Quins són els canvis més significatius pels estats membres?Posem l’exemple d’Espanya. És un canvi a com planteges la política exterior. Cada copmés, quan pensa en això, fa elpolicymaking, ho fa pensant en col·lectiu. Què farem elseuropeusen aquesta qüestió? Les polítiques exteriors dels estats membres s’han convertit en una clau col·lectiva.

Però les preocupacions varien.Sí, la Unió Europea té influència, però cada cop més dificultats per ser influent ja que elmónésmés advers que fa 10 anys. Cada vegada hi ha més dificultats per cohesionar políticament els estats membres.

Com ara?Ho estem vivint amb la crisi dels refugiats. La idea és que els 28 estats comparteixen normes, principis i objectius... Hi ha moments en què aquesta voluntat última té més dificultats. Un altre exemple, que amb el temps s’ha anat diluint, són les relacions amb Rússia. D’entradahi van havermoltes divergències però progressivament hi ha hagut un alineament entre els estats membres. Tot depèn del que esperem. Però el cert és que és un moment més difícil del que vivíem ara fa 10 anys.

Andorra es troba immersa en les negociacions per l’acord d’associació. En matèria de política exterior i de seguretat comuna, què pot comportar?Andorra, com ja sabem, té unes particularitats. Segons els acords que s’han signat recentment similars, Moldova, Geòrgia, Ucraïna, la Unió Europea el que persegueixés la seva complicitat, és construir mecanismes d’associació amb aquests països perquè siguin convergents amb les posicions de la Unió Europea. Per exemple,si la Unió Europea adopta sancions contra Síria, sol·licitaque els estats membres assumeixinaquestes sancions. Sihi ha una proposta de resolució de les Nacions Unides, vol que se sumin els estats que comparteixen principis. Nosón membresde la família, però sí cosins germans. Hi haaquestavoluntat, amb cada país, en quèen aquest àmbittambé hi hagi convergència, ajuda o facilitació de les polítiques de la Unió Europea.

Aquesta complicitat no hauria de ser difícil d’assolir?En principi amb els països que no tenen una agenda mundial, tenen petites agendes, voldriadirque sumar-se a l’agenda de laUnió Europeano és problemàtic pel que fa als pronunciaments. Això vol dir que sivolem participar en dinàmiques multilaterals,Andorra també hade participar-hi. Això vol dir una forta voluntat de participació i implicació en organitzacions multilaterals.