Andorra segons els joves

Els joves estudiants de secundària representants dels centres dels tres sistemes educatives van tractar ahir en seu parlamentària les seves propostes per a una societat millor. Ho van fer en la 14a edició del Consell General dels Joves durant el qual van debatre, i aprovar, les sis proposicions de llei de l’ordre del dia. Una simulació d’una sessió ordinària, sense caràcter vinculant, però que va servir per posar de manifest diferents punts de vista que es poden trobar tant al carrer com en l’arc parlamentari. El debat va estar moderat pel síndic general Vicenç Mateu, que va agrair i felicitar les exposicions dels joves consellers, interpel·lant-los fins i tot en alguns casos. Possiblement el moment estrella de la jornada va ser l’aprovació d’una llei d’una qüestió tan polèmica com la mort digna, per casos de pacients amb malalties terminals incurables. El text es va acceptar amb 22 vots a favor, 5 en contra i una abstenció. El debat va ser força homogeni pel que fa a la qüestió transcendental però ric en matisos. Especialment sobre el paper que haurien de tenir els familiars en la decisió d’acabar amb la vida d’un malalt terminal, ja que l’articulat parlava del vistiplau de dos familiars en la decisió d’acabar amb la vida del malalt. No van faltar arguments en favor del manteniment de la vida dels pacients, malgrat la manca de qualitat de vida: “És millor tenir a la mare en estat vegetatiu, encara que no t’escolti, abans que tenir-la morta”, va exposar Joao Eduardo Martín. També hi va haver referències al debat realitzat sobre la matèria en el Consell General dels grans: “No hem de convèncer el Consell, sinó al Copríncep episcopal”, va reblar Albert Torres. Dues propostes més van fer referència als salaris, però en diferents àmbits. Per una banda a un augment del salari mínim, amb la voluntat de passar-lo dels 975,87 euros mensuals actuals, a uns hipotètics 1.100 euros. Aquí es van percebre algunes mancances en alguns dels participants sobre el coneixement del concepte en si mateix, però en general va regnar la idea de “necessitat” d’incrementar-lo. De motius no en van faltar: “Augmentant el salari mínim el Govern s’estalviaria diners en ajudes socials”; tot i que també hi van haver arguments en contra adduint a la competitivitat de les empreses. D’altra banda, la no discriminació salarial per raó de sexe, va ser aprovada quasi per unanimitat, i amb la creació d’un inspector d’igualtat a les empreses per tal de garantir que les empreses compleixin amb la legislació. Finalment, també van prosperar les propostes de llei per a la prevenció del ciberbullying, amb la previsió de crear un cos de policia especialitzat en aquests casos;?un text per facilitar la vida per a les persones amb intolerància al gluten, que incloïa subvencions per a la compra de productes per a celíacs; i un reglament per als músics de carrer, en el debat del qual els detractors van exposar les seves raons amb més claredat i fermesa:?“Els músics de carrer no atrauen turisme. Ningú va a un altre país per veure’ls”.