L’executiu veu possible fer l’heliport si és en un terreny privat

La visita de Tribble L’afer BPA va tornar a ser protagonista de la sessió del Consell General d’ahir. La recent visita del número 2 del departament d’Estat dels Estats Units per a Europa i Àsia, Conrad Tribble, va generar algunes discrepàncies, ja que des del PS, presents en la trobada del nord-americà amb la comissió d’Afers Exteriors, no tenien tant clar que hagués estat tan explícit en desvincular la nota verbal de l’agost del 2014 i la de la FinCEN del 10 de març 2015. El conseller general socialdemòcrata, Pere López, a més va insinuar que la visita “es podria haver utilitzat per passar un cert missatge”, manifestació que el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va trobar “fora de lloc”. “Creu realment que ell es prestaria per a això? I nosaltres no en tenim cap necessitat”, va afegir. Per la seva part, a preguntes dels liberals, el ministre de Finances, Jordi Cinca, no va esclarir per quan es completarà la resolució de BPA, argumentant que és competència de l’AREB “que és independent del Govern”. Sí que va reconèixer, però, que l’organisme va rebre els resultats de l’auditoria als clients de PwC vuit dies abans de fer-los públics. “Entenc que voldrien analitzar el contingut i comentar-lo si era necessari”, va justificar, tot assegurant que Govern no ha tingut accés a l’anàlisi complet “ni el vull tenir. Això és competència de l’AREB”. Sobre aquesta qüestió, la consellera general del PS, Rosa Gili, també va demanar en base a quina informació la FinCEN va retirar la nota el 19 de febrer si els resultats de la revisió de comptes no es van tancar fins dies més tard. Cinca va respondre que la mesura feia una anàlisi global de la situació. En un altre punt de l’ordre del dia, liberals també va qüestionar el paper de la UIFand en no detectar “les irregularitats” de l’entitat financera en superar les auditories. Cinca va recordar que les possibles activitats il·lícites que sí que van trobar les va dur davant de la justícia que serà qui haurà de determinar si hi ha hagut alguna altra irregularitat”. Des de liberals, el conseller general, Jordi Gallardo, també va posar en dubte el funcionament de l’organisme supervisor, fet que el ministre de finances va criticar. “Si hi haguessin mancances no passaríem les avaluacions”, li va replicar.

Més enllà del Conveni d’Oviedo El conseller liberal Ferran Costa també va preguntar a l’executiu s’obre la instal·lació de l’Institut Marquès al Principat. El cap de Govern, Toni Martí, va reconèixer que estan pendents de rebre la cartera dels serveis que pretén engegar la clínica al país i d’elaborar la “regulació específica en reproducció assistida” que, segons va avançar el mateix Martí, anirà més enllà del Conveni d’Oviedo. Davant de la insistència dels consellers dels serveis que oferiran, Martí va assegurar que “la legislació serà similar als països de l’entorn”. En tot cas, va insistir en la voluntat de l’executiu d’assolir el consens. “No es legislarà sobre pràctiques que el Consell General no vulgui”, va afegir. Costa també va recordar que fa 22 mesos que el Comitè de Biomèdica va assenyalar la necessitat “urgent de signar el Conveni d’Oviedo”. En aquest sentit, el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, va remarcar que du poc temps a Govern però que li consta “que s’està estudiant” i que es podria signar aviat. En l’àmbit sanitari, hi ha preguntes de la consellera del PS, Rosa Gili, sobre si Govern té intenció d’implantar el règim del tercer pagador per evitar que l’usuari hagi d’avançar els diners per l’acte sanitari que la CASS li retornarà, Marfany va assegurar que tan sols feia una setmana que tenia “constància que es tracta d’una gran preocupació per a determinades persones”. Gili va recordar-li que Demòcrates per Andorra ja plantejava aquesta possibilitat al seu programa electoral per a les darreres eleccions generals i que l’antecessora de Rosa Ferrer, la ministra Cristina Rodríguez, també s’havia mostrat favorable. Malgrat insistir en el “perill” d’adaptar aquest model, que podria “provocar un excés dels actes mèdics que ara controlem”, Marfany va assegurar que “tot i que no puc donar una data exacte, sóc sensible amb aquesta problemàtica i mirarem de trobar una solució”.

EL PS DUBTA DE LA FORMACIÓ DEL CAP DEL GABINET JURÍDIC

El debat a l’entorn a la figura del nou cap del gabinet jurídic del Govern, Emilio Torrejón, va ser un dels punts més tensos. Des del Partit Socialdemòcrata, Pere López va qüestionar-ne les capacitats tècniques, en considerar que “sorprèn que sigui de fora i no conegui les lleis andor­ranes” a més d’afirmar que no té experiència en temes relatius a legislació de la Unió Europea, ja que, segons López, en la seva anterior tasca al capdavant del gabinet jurídic de la Comunitat Valenciana no tractava aquests aspectes. El cap de Govern, Toni Martí, va defensar la contractació assegurant que sí que té experiència en l’àmbit europeu, a més de defensar el sou, de més de 6.200 euros bruts mensuals, el doble del salari assignat al seu antecessor.

ESPOT DEFENSA EL PROCÉS JURÍDIC DEL 'CAS TROGUET'

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va defensar que “el marc de pena” aplicat al sotsoficial de la policia, Francesc Troguet, va ser “el mateix que si s’hagués obert un judici oral”. Així va respondre a la pregunta del conseller Víctor Naudi (SDP), que va assegurar que “un judici oral com cal hauria anat més al nucli de la qüestió”, tot lamentant el procediment que es va utilitzar en el judici de l’agent que va disparar contra l’edifici administratiu de l’Obac. El ministre va exposar també com a argument per defensar el procés de judici ràpid que el sotsoficial va reconèixer ser l’autor dels trets i va remetre a la Batllia pel que fa a la condemna imposada a l’expolicia, que tal com va reconèixer Espot, “es va voler jubilar abans d’acceptar l’ordenança penal”.

LIBERALS CONSIDERA QUE L'ACORD DUANER HA DE SER UN "DRET ADQUIRIT"

Ld’A i SDP discrepen sobre la idoneïtat del moment per negociar amb Europa

Demòcrates per Andorra creu que l’informe que s’ha de negociar a Brussel·les és un bon punt de partida de cara a assolir el pacte d’associació amb la UE

Liberals es va mostrar crític amb la manera del Govern d’afrontar les negociacions per al pacte d’associació amb la Unió Europea i les possibles conseqüències que pot tenir respecte a l’acord duaner. El president del grup parlamentari, Josep Pintat, va expressar que els acords vigents referents al tabac i a les franquícies comercials “haurien de ser un dret adquirit” i que, per tant, no haurien d’estar a la taula de negociació. Alhora es va mostrar en contra del moment escollit per anar a Brussel·les:?“Hi ha una manca de credibilitat amb aquest Govern, que porta a sobre l’estigma de l’afer BPA, 1.200 milions d’euros de deute i una despesa creixent”, considerant, per tant, que “anar ara a negociar així és anar-hi coix”. A la vegada, Pintat va expressar el seu neguit sobre el paper que tindrà la Unió Europea si fructifica l’acord: “Tindríem un tercer Copríncep”, va emfatitzar. També es va distanciar respecte a la possible unió de Liberals al pacte d’Estat: “Estan jugant amb la improvisació i la opacitat volent fer creure que tot són flors i violes”, puntualitzant que “no juguem amb les mateixes cartes”. Més conciliador es va mostrar Víctor Naudi (SDP):?“Hem de defensar al millor que puguem els interessos del país i hem de ser optimistes” pel que fa al manteniment de les condicions de l’acord duaner. A diferència de Pintat, Naudi va indicar que sí que és un bon moment per negociar amb Europa:?“La UE darrerament té problemes per qüestions econòmiques, la possible sortida de la Gran Bretanya, els refugiats... Li pot interessar que petits estats com el nostre facin un pas decidit per sumar-s’hi”, va argumentar. El PS, per la seva banda, no va voler fer declaracions. Des de l’executiu, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va defensar l’informe andorrà a negociar amb Brussel·les, anunciant que serà presentat “avui en reunions amb la Cambra de Comerç, la CEA i associacions de colliters i fabricants”. A la vegada, va afirmar que “l’any 1990 la UE va constatar que Andorra tenia particularitats importants, i creiem que és bo que estiguin al corrent que aquestes particularitats persisteixen”. En la línia del ministre, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, va opinar que l’informe “assoleix els objectius negociadors i recull opinions de tots” els grups. “La base és sòlida i està ben definida, i salvaguarda les línies vermelles que vam marcar”, va dir.