Andorra ha donat dades que Suïssa ha denegat
Un dels testimonis interrogats pel jutge De la Mata demana la nul·litat de la declaració
Andorra, Suïssa i Liechtenstein comparteixen el fet que el delicte fiscal no és homologable a l’espanyol. La petició d’informació sobre el cas Pujol en els tres països es trobava amb el mateix problema. En tractar-se de només un delicte fiscal no reconegut a cap dels tres no es complia el requisit anomenat doble incriminació, pel qual només es pot donar informació quan el delicte del qual s’acusa una persona sigui considerat delicte tant al país que fa la petició de dades com al que les ha d’entregar. Aquesta falta de doble incriminació és la que ha fet que Suïssa i Liechtenstein hagin negat la petició d’informació sobre els Pujol instada per Espanya. Andorra, en canvi, a través de la batlle Maria Àngels Moreno, sí que ha entregat les dades aplicant una reserva a través de la qual només es podien utilitzar en cas que als Pujol, més enllà de l’actual delicte fiscal de què se’ls acusa, acabin imputats per un altre que sigui també delicte a Andorra (per exemple corrupció). En el text es recull que “les autoritats suïsses i de Liechtenstein s’han negat repetides vegades a complir amb les comissions rogatòries que en el mateix procediment [que a Andorra] i amb el mateix objecte els hi ha dirigit”. Així es recull en el text de l’advocat de Jordi Pujol Ferrusola presentat a la Batllia per afegir-se a l’oposició que ha fet un dels testimonis interrogats a Andorra per aquest cas a través del jutge espanyol José de la Mata. Aquest testimoni ha demanat la nul·litat d’actuacions i per tant que s’elimini la seva declaració davant De la Mata, entenent que se li van vulnerar els drets. Un dels punts més conflictius que es posen de manifest en el recurs és que la batlle Moreno va utilitzar el secret de sumari de la causa espanyola per fer un aute, sense notificar-ho, d’aixecament del secret bancari andorrà, i així els testimonis andorrans interrogats a la Batllia per De la Mata van haver de donar les informacions bancàries que demanava Espanya. I una setmana després, el matí anterior que la família Pujol-Ferrusola hagués de declarar davant el mateix jutge espanyol a Madrid, el secret de sumari va ser aixecat. Instrumentació políticaEn la petició per anul·lar la declaració del testimoni es fa referència a la “instrumentalització política de la institució judicial espanyola” en el cas Pujol, i s’obre com a pregunta si “la justícia andorrana, de ben segur de forma inconscient, no ha estat cooperant en un o altre grau en aquella instrumentalització política o que n’ha permès o tolerat la seva manifestació en el marc de la institució judicial andorrana”. Una altra de les queixes fa referència al fet que, segons el conveni de col·laboració penal internacional, el jutge espanyol hauria d’haver estat com a assistent i els interrogatoris els havia de portar la batlle Moreno. Segons el testimoni, a efectes pràctics va ser tot el contrari i el jutge, la fiscal i l’advocada de l’Estat “van ser actors principals” i la batlle andorrana “en un paper d’assistent”.
QUEIXES PER "L'ENSARRONADA AL TESTIMONI"
“De manera que el testimoni entra sol en una sala [de la Batllia] on es troba set persones i una màquina de filmar: la batlle, la secretària judicial i la traductora andorranes, i un jutge, una fiscal i una advocada de l’Estat [...] tots ells espanyols. [...] La sensació del testimoni, com no podia ser altrament, fou d’ensarronada, de soledat front a l’aparell judicial nacional i estranger amplament representat, de ser actor i subjecte passiu d’una escena intimidatòria, no de perfils dramàtics però certa tanmateix.” Així explica el text de la petició de la nul·litat de l’interrogatori l’escena que es va trobar el testimoni i que considera clarament intimidatòria. En l’escrit s’afegeix que “per acabar d’adobar-ho, tot era enregistrat per un operador [la setena persona] amb una càmera de filmació d’imatge i so –cosa insòlita a Andorra per bé que no a Espanya– amb la conseqüent i desagradable sorpresa del declarant”.